El dijous 27 de febrer, es palpava expectació a la sala del Casal d’Entitats de Sant Sadurní d’Anoia, que ja estava plena abans de començar l’acte. Hi havia ganes d’escoltar la Muriel Casals i la Carme Forcadell, les dues dones que, cadascuna amb el seu propi tarannà, però amb una complicitat total, estan empenyent la societat civil al capdavant de les seves entitats, Òmnium i l’ANC. 

La Muriel i la Carme, la Carme i la Muriel, accepten aquest protagonisme com una eina per mobilitzar la seva gent, encomanar optimisme i convèncer els indecisos. Oriol March, periodista de política del diari ARA, que les ha entrevistat en el llibre Per què sí a la independència (Deu i onze edicions), engegava l’acte com una continuació del diàleg publicat, plantejant a totes dues un seguit de preguntes centrades en l’actualitat política dels darrers dies per, a partir d’aquí, anar recordant els arguments i desenvolupar-ne de nous. Perquè els propers mesos tenim molta feina i les idees han d’estar clares.

Podrem votar? Forcadell creu que la Unió Europea se sent pressionada i que cada cop tindrà més difícil estar en contra que votem, sobretot a partir del referèndum d’Escòcia. Com podem convèncer els indecisos? Diu Casals que cal explicar a les persones que no estan gaire alerta del que passa que ara tenim una oportunitat única de decidir el nostre futur, de dissenyar com serà Catalunya. “Ens toca a mitja persona per cap”, afegia Forcadell, basant-se en les enquestes d’intenció de vot.

Sobre les properes eleccions europees, la presidenta d’Òmnium creu que s’ha perdut una oportunitat en no presentar-se una candidatura sobiranista unitària, però que no cal desanimar-se, ja que alguns dels eurodiputats ja han demostrat que poden treballar junts.

Totes dues s’imaginen una Catalunya independent amb més justícia social i separació de poders i coincideixen a dir que “el país serà el que nosaltres decidim”. La presidenta de l’ANC creu que el país del segle XXI ha de tenir una administració austera i al servei dels ciutadans i que no s’ha de caure en l’error de copiar les estructures, poc eficaces, de les administracions espanyoles, com va fer la Generalitat a la transició.

La segona part del col·loqui es va dedicar a respondre les preguntes del públic. Ni Muriel Casals ni Carme Forcadell van voler pronunciar-se sobre l’alternativa en cas que, finalment, no hi hagués referèndum. “Treballem per la consulta del 9 de novembre. Fins que no exhaurim el pla A, no hi haurà pla B”. I van ser molt emfàtiques a l’hora d’esvair els dubtes sobre el resultat de la consulta: “Això no es pot perdre”. Perquè som majoria, i perquè l’alternativa és un estat espanyol cada vegada més tancat. El camí fet fins ara també convida a l’optimisme: fa dos anys, pocs s’imaginaven que avui tindríem un parlament de majoria independentista i data i pregunta per a un referèndum.

Qüestionades sobre la capacitat de penetració de l’associació Súmate, creuen que hem de deixar que vagin treballant, però sense renunciar a adreçar-nos, nosaltres també, al seu públic, treballant conjuntament amb les entitats dels barris. 

Una de les preguntes més celebrades va ser quines previsions tenien per al 10 de novembre. “L’endemà, tots a treballar”, responia la presidenta d’Òmnium. Amb el referèndum guanyat, “tindrem l’eina per començar a negociar el divorci”. I la pressió internacional en contra desapareixerà, com ja va passar en el cas d’Eslovènia.

On no van coincidir totes dues va ser en si es veurien com a diputades al parlament d’una Catalunya independent. Així com Muriel Casals té clar que Òmnium continuarà tenint feina en l’àmbit cultural, Carme Forcadell va dir que amb l’Assemblea ja en té prou de moment, però que després ja s’ho plantejaria.

“No tots els polítics són iguals” va afirmar Casals, “ells han de fer la seva feina i des de la societat civil hem de fer la nostra”. Va mostrar confiança en el criteri de Mas i Junqueras i va afegir que en el futur, “els polítics seran els que votem nosaltres”. Forcadell va apuntar que els processos d’independència solen coincidir amb un relleu de la classe política dirigent, i que els propers polítics que votem seran els responsables d’engegar el procés constituent del nou estat.

Preguntada sobre el poder de les elits econòmiques contràries al procés sobiranista, retratades recentment en la trobada del “Pont Aeri”, Muriel Casals creu que no en tenen tant, de poder. I la prova d’això és que no han aconseguit que l’estat espanyol faci a Catalunya una contraoferta atractiva. Coincideix amb Carme Forcadell que, al capdavall, els de la foto són vint-i-quatre vots.

No van faltar les referències a la Llei Wert, un “atac brutal”, segons la presidenta de l’ANC, a allò que tothom té clar que és l’eix vertebrador del país. Però es va mostrar confiada que aquesta llei no s’aplicarà mai ja que Catalunya hi donarà l’única resposta possible, que és la insubmissió. Va cridar, en aquest sentit, a donar suport als mestres.

La darrera resposta va ser sobre el moviment de Teresa Forcades i Arcadi Oliveres. Casals creu que fan una bona feina arribant a ambients on fins ara hi havia poc catalanisme i que és interessant vincular l’eix nacional amb l’eix social. “Tot el que sumi serà benvingut”, va reblar Forcadell.

Vídeo de l’acte:
https://www.youtube.com/watch?v=2zpPR9F1vo4&list=UU7lhlw1tSMn9utr3-dhwR5Q