El llibre Un llençol blanc. Dietari poètic frustrat de la guerra a Ucraïna, de Xavier Gonzàlez-Costa, s’ha presentat a Berga, amb un gran èxit de públic, el propassat dissabte 15 d’abril.

L’acte va ser conduït per la coneguda Gemma Puig, meteoròloga de TV3 i Catalunya Ràdio.

Hi van participar, a més de l’autor, i de Jaume Huch, editor de L’Albí, Gabriel Prat, president de la Fundació Santa Clara de Manresa, i Zoryana Sokhatska i Eugeni Zokhatskyy, músics ucraïnesos, profesors del Conservatori dels Pirineus.

Hi van intervenir també el periodista Manel Alías, prologuista del llibre, i Sor Lucía Caram, que dirigeix la Fundació del Convent de Santa Clara, a la qual es destinaran els drets d’autor de l’obra per a l’acollida de famílies que han hagut de fugir de la guerra a Ucraïna.

Si com diu un dels poemes del llibre, i que la conductora de l’acte, va voler subratllar durant la seva intervenció, “la poesia és fer pessigolles amb paraules”, la presentació i el recital d’Un llençol blanc d’aquest cap de setmana a Berga va anar encara més enllà, arribant a tocar el cor d’Ucraïna.

En un format diferent a l’utilitzat fins ara, Un llençol blanc es va presentar finalment a Berga, combinant la poesia visceral, alhora que compromesa, de Xavier Gonzàlez-Costa amb l’emoció transmesa per la música de Zoryana Sokhatska i Eugeni Zokhatskyy, la violinista i el pianista i director d’orquestra ucraïnesos que van acompanyar l’autor amb el seu art i el seu testimoniatge.

D’un retrobament a una intenció frustrada

En la seva exposició, Xavier Gonzàlez-Costa va detallar l’origen i la causa d’aquest dietari poètic de la guerra a Ucraïna, que “va néixer com un exercici de retrobament amb la poesia que feia més de deu anys que no conreava, en coincidir en el temps el primer dia de la resta de la meva vida, després de trenta-cinc anys treballant a la mateixa empresa, amb la invasió russa, el 24 de febrer de l’any passat”. 

Aquest xoc d’emocions va ser el desencadenant d’un seguit de poemes “escrits cada dia, dia a dia, a la nit i tal com raja”, que l’autor pensava acabar amb el final de la guerra, però que, en veure que no arribava i que encara podia durar molt de temps, va decidir tancar el dia de Sant Joan, quatre mesos justos després d’haver-lo començat, ja que com ell mateix va escriure “el pou dels meus versos s’eixuga i les paraules es filtren i desapareixen entre el llot d’aquest fons tan llefiscós on tothom mou peus i mans per no enfonsar-se […] He perdut, i així ho constato”.

Uns versos que retornen els moments més dolorosos

Zoryana Sokhatska, que viu a Catalunya des de fa vint anys i que actualment és professora del Conservatori dels Pirineus i de les Escoles de Música de La Seu d’Urgell i de Cardona –a més de tocar a l’Orquestra del Cadí que dirigeix el seu marit, l’Eugeni Zokhatskyy–, va explicar que les primeres setmanes de la guerra van ser extremadament difícils “pel que veies, i no et podies creure, que estava passant al nostre país, i perquè paties pels familiars i amics que encara hi teníem i pels quals vam fer tot el que vam poder per poder-los treure d’allà, malgrat que ho haguessin de deixar tot enrere, sense saber si hi podran tornar mai més”. 

Parlant del llibre, va confessar que “quan el vaig començar a llegir, vaig haver de deixar-lo, perquè els seus versos em van retornar a aquells moments tan dolorosos”. Va acabar agraint a l’autor i a l’editor haver publicat una obra com aquesta, “tan carregada de sentiment com de veritat, per l’acompanyament que ens dona i pel testimoni que deixa a les generacions futures perquè una barbaritat com aquesta que el nostre país està patint no es torni a repetir mai més”. 

Un pensament –aquest darrer– que lligava amb les paraules d’Ivan Sànchez al principi de l’acte, quan va dir que Un llençol blanc agafarà encara més valor amb els anys, ja que com Miguel Hernández o altres poetes que han escrit de la guerra i des de la guerra, el seu llegat és història i una lliçó imprescindible per evitar repetir els mateixos errors”.

És per aquest motiu que –va afegir Jaume Huch– L’Albí va creure en aquest projecte des de la primera lectura de l’original, “perquè combina poesia i narració, remou consciències i ens ha retornat la lírica punyent i descarnada, alhora que emocional i compromesa de Xavier Gonzàlez-Costa”.

Un llibre solidari amb col·laboradors molt especials

Durant la conversa, el poeta berguedà va argumentar que havia decidit donar els drets d’autor de l’obra, ja que considerava que, per simbòlics que fossin, ell no es podia “lucrar amb un treball edificat sobre una crisi humanitària com aquesta, en el qual moltes persones hi estaven participant desinteressadament”, referint-se al programa ‘30 minuts’, que ha cedit les imatges de la coberta, i a l’autor del pròleg, Manel Alías Tort, el periodista de TV3 i Catalunya Ràdio recentment reconegut amb el Premi Nacional de Periodisme i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, el Muriel Casals de Comunicació que atorga Òmnium Cultural i el de Periodista de l’Any de la delegació de la Catalunya Central del Col·legi de Periodistes, entre altres, pel seu humanisme en la cobertura de la guerra a Ucraïna, i que acaba d’estrenar Parem l’antena, un nou programa en format podcast de la ràdio pública de Catalunya.

En aquest sentit, Gabriel Prat va agrair a l’autor que hagi canalitzat aquest donatiu a través de la Fundació que ell presideix i que dirigeix Sor Lucía Caram, ja que és gràcies a aportacions com la seva que “s’han pogut enviar vuitanta ambulàncies a la zona de conflicte, acollir famílies i ferits que han hagut de fugir de la guerra o afrontar la construcció de l’hospital de campanya que ara s’hi està començant”.