Volem una Europa més forta i ambiciosa, per això diem que ‘no’

Actualitat

30/05/06 (Redacció ÒC)Divendres 26 de maig, a les 13.00 h, va tenir lloc el lliurament de premis de disseny d`un objecte identificatiu d`Òmnium Cultural. A partir d`un conveni de col·laboració entre IMEB -Escola Massana i Òmnium Cultural va sorgir el concurs dirigit a alumnes de tercer curs de Graduat en Art i Disseny. L`objectiu d`ambdues entitats és enriquir el llegat artístic de tradició de la cultura catalana.Lea BrumSack (3r premi), Bàrbara Ballesteros (2n premi) i Saemundsottir Sigridor (1r premi) són els guanyadors del certamen. A l`acte de lliurament hi van assistir Jordi Porta, president d`Òmnium, Josep M. Vidal, director de l`Escola Massana, alguns membres del Jurat i els alumnes de 3r curs del Graduat en Art i Disseny.Jordi Porta es va mostrar molt complagut per aquest acostament d`Òmnium vers el camp de les arts plàstiques i va destacar que era un orgull treballar amb l`Escola Massana. El director de l`Escola, per la seva banda, va agrair als alumnes participants la seva il·lusió pel projecte i es va mostrar molt satisfet de la qualitat final dels treballs.

[17/02/2005] Aquest article es va publicar a Vilaweb Badalona dins l’especial que aquesta publicació digital de referència a la ciutat ha dedicat al referèndum del Tractat Constitucional del 20 de febrer. Podeu accedir a aquest especial, aquí.

Diumenge, 20 de febrer, és un dia important en la nostra petita iprecària història amb el que coneixem com la Unió Europea. Dic petita iprecària, si, perquè a ningú se li escapa que hem pogut participar pocen la seva construcció i encara, quan ho hem pogut fer, ho hem fet deforma breu, a través d’intermediaris i, sigui com sigui, quasi semprede manera insuficient. Els resultats són descoratjadorament eloqüents,ja ho sabem.

Tanmateix, cal que el 20 de febrer anem a votar, i cal que ho femper europeisme perquè, malgrat tot, els catalans i catalanes someuropeistes de fets i de cor.

I ho tornarem a demostrar diumenge, un dia important, deia, en elqual molts ciutadans direm ‘no’ precisament perquè volem una Europa mésforta i més ambiciosa. Una Europa que ens representi de veritat.

La Constitució Europea -que no sorgeix d’un procés constituent sinóde l’acord dels presidents dels estats de la Unió- és una lectura demínims de la idea d’Europa que tradicionalment ha tingut el catalanismecívic. La lectura del text -per cert, llarg, farragós, complicat…críptic- ens revela la falta del compromís d’aquesta nova Europa amb larealitat i les necessitats del nostre país. Només un exemple, no perconegut menys rotund i escandalós.

En el llistat de llengües de la Unió Europea no s’esmenta la nostrai això que la parlen prop de 10 milions de persones. Què votaria unalemany si no veiés reconeguda la seva llengua? I un italià? I unfrancès? I un espanyol?

D’exemples en trobarem d’altres -i en aquest sentit paga la penadestacar la feina que Òmnium Cultural ha fet en l’elaboració d’unargumentari de raons, consultable aquí– tot plegat per arribar a la conclusió que aquesta constitució no ens ha tingut en compte. Malament!

Ens diuen, volent tranquil·litzar-nos, que hem de buscar aquestselements de respecte i atenció pel nostre país en la interpretaciósubjectiva dels articles concrets. El dia 20 de febrer votem aquestsarticles, precisament, però resulta que, com a catalans, ens hem defixar en les bones intencions i la bona voluntat que alguns polítics,sempre amb to paternalista, diuen que es traspua en el tractat.

Sabem -perquè de vagues promeses i de frens de mà els catalans iles catalanes en sabem molt!- que algunes d’aquestes ‘voluntats’ massasovint acaben esfumant-se i aigualint-se per les pressions polítiquescojunturals o la pressió dels estats, sempre gelosos de la diversitat ila participació.

Que si el memoràndum, que si això, simbòlicament vol dir aquestacosa o aquesta altra… Més malament encara. ¿Com s’entén que ensdemanin l’opinió sobre un text, però ens demanin, a la vegada, que noli fem gaire cas, que el que és important és el que hi ha darrera peròque no està escrit, o en tot cas està escrit en textos tècnics -com elcas del memoràndum- i que, diuen, seran tinguts en compte a posteriori,tot i que ningú ho pot assegurar?

El tractat internacional que institueix la Constitució Europea queara es porta a consulta -ep, consulta, en efecte, i no pas aprovació,perquè el tractat ja està aprovat pels caps d’estat- sacralitza un marcjurídic que admet poques modificacions.

El blindatge de l’actual text és, potser, un dels elements mésdeterminants, penso, per animar-nos a considerar l’opció del ‘no’.

Diuen que el tractat és un petit pas en la construcció europea ique és millor això que res. Bé, acceptem-ho. En tot cas, el que voldriadir-los és que aquest ‘petit’ pas ens impedirà que, en un futur pròxim,poguem fer els ‘passos’ que de veritat ens pertoquen i ens convenen pertenir una Europa dels pobles, més democràtica, més justa, més valentainternacionalment, més progressista en els drets, més sostenible, mésparticipativa…

Un petit pas avui, per tant, que és un pas enrera si ho mirem coms’han de mirar les coses, pensant en el futur. Un futur que ara esconjuga amb el ‘no’ perquè volem dir un ‘si’ en majúscules, just irotund, i no conformar-nos amb aquest ‘si’ amb la boca petita.