El passat 14 de desembre va ser un dia especial. Des d’Òmnium Sant Andreu es va organitzar una anada amb autocar al Centre Penitenciari Mas d’Enric per poder saludar, malgrat les muralles i tanques de la presó, Carme Forcadell.

Quan vam arribar a la presó de Mas d’Enric, rebudes i rebuts amb una claror de tendresa natural, vam escoltar com ens llegien la carta escrita per a les preses i presos polítics. Ens van demanar fermesa i que ens mantinguem units. Això sí, amb una estratègia granítica de serenor. Ens van recordar que no han comès cap delicte, que posar urnes no és cap delicte, que són innocents i que ho saben. Després, sota la direcció de Gemma Batalla i acompanyats del músic Oscar Cid, vam cantar El cant dels ocells.

La periodista Núria Cadenes ens va infondre coratge i humor amb les seves paraules. Tendre, espontània, sense un discurs escrit, ens va omplir de claror tot desfent les teories unionistes que, segons ens va recordar, ens voldrien un “suflé” a la baixa però de baixa res de res! Ens va recordar que l’any 2009 érem un 20% els independentistes i que l’1 d’octubre de l’any passat vàrem guanyar! I ella mateixa, tot rient, ens va dir que a voltes forma part dels repatans. Ens va animar amb la paraula “persistència”. Persistència de cap a cap, amb determinació sentimental. Tot tenint en compte els repatans, ells i nosaltres sabem que som lliures i que ho aconseguirem!

Acte seguit, va cantar Pili Cugat i Carlos Lupprian. També va prendre la paraula Mireia Valentí, del sindicat per la Llibertat i l’Educació, tot acabant recitant un poema de M. Mercè Marçal. Una sorpresa delicada va ser l’espontània participació de la coral Amics Meus, que acabaven de cantar dins la presó i ens van fer cantar: “Això, amic meu, tan sols ho sap el vent, escolta la resposta dins del vent”.

L’organització de l’ANC va demanar com era que Òmnium Sant Andreu estàvem tan callats, ja que volien sentir la veu d’alguna representant. Va pujar a dirigir unes paraules animoses amb la màxima discreció, però amb tota l’emoció, Lourdes Pinyol tot dient que havíem anat a Lledoners, tres autocars, que avui n’era un i que ens recordàvem que ens falta anar a visitar a Dolors Bassa, que hi anirem i que no l’oblidem! L’acte el va tancar amb el seu saxòfon Oscar Cid, dirigit per Gemma Batalla.

La lluminosa claror d’aquell dissabte, ens va fer recordar Carme Forcadell, ens la va apropar i totes i tots els presents ens hauria agradat poder-la estrènyer i abraçar amb l’afecte més tendre. Vam tornar a Barcelona amb el cor encongidament lluminós, palpitant d’enyor i amb la present injustícia que està patint ella i tots els altres presos i preses polítics.

Crònica de Margarita Barjau