Vides colpejades per la repressió
Laura Masvidal, Txell Bonet i Jordi Martí analitzen la situació catalana a través de la seva experiència personal
Laura Masvidal, ha afirmat que “la repressió suposa un retrocés democràtic espectacular”. Ha explicat que ja s’esperava una actitud semblant per part del govern espanyol, però no pas provinent de la justícia que, explica, considerava “garantida” per a tothom. Davant d’aquesta “indefensió”, ha admès: “Més que vigilar amb el que dic, vaig amb compte amb com ho dic”. Ha lamentat la situació actual i ha denunciat que “el pitjor que li pot passar a una societat és autocensurar-se”. Davant de la “vulneració dels drets” ha animat els ciutadans a “sortir de la zona de confort”, tot i que, reconeix, a vegades sigui difícil. “La situació és molt greu; demana fer un esforç de coherència personal”, ha declarat.
Txell Bonet ha assegurat que “el govern no està preparat per gestionar això; no té eines democràtiques ni el saber fer polític”. Ha expressat la necessitat d’eixamplar la base de suports, mitjançant converses “amb les persones que encara no entenen què passa aquí a Catalunya”, ja que, ha al·legat: “No podem ser sempre els mateixos, només els convençuts”. Ha defensat la importància de no defallir perquè està convençuda de que “les coses grans sempre comencem amb alguna petita”. “El volar d’ales d’una papallona al final porta un tsunami”, ha dit amb els ulls brillants i un somriure.
Jordi Martí ha posat de manifest que la repressió no és un fenomen nou, sinó que ja fa anys que hi ha presos polítics: “Passava davant dels nostres ulls i no dèiem res”. Pel que fa més concretament al territori, ha afirmat que “la repressió a Tarragona està construïda sobre la persecució dels moviments socials”. Ell és una de les persones represaliades per l’1O i per les vagues posteriors. “La policia configura el llistat amb persones concretes d’una determinada ideologia política”, ha denunciat. Ha remarcat que la futura República ha de garantir un cos policial que “faci la seva feina” ja que “en cap cas, una policia democràtica es pot dedicar a fer informes polítics”. Davant del gran nombre de persones encausades, ha destacat la utilitat d’impulsar una “defensa col·lectiva”.
Martí creu, juntament amb Masvidal i Bonet, que una part positiva d’aquest “procés d’alliberament nacional” és que resulta inevitable qüestionar-se el sistema actual. Ha puntualitzat que això “no vol dir estar en dubte permanent, sinó mantenir la ment oberta” per mirar les coses i plantejar-se per què són així. Bonet ha assegurat que “estem construint un model de societat o un altre” segons les petites accions quotidianes: on comprem els productes, on dipositem els nostres diners… Masvidal ha afegit que “la coherència des que et lleves fins que te’n vas a dormir és impossible” però que, certament, s’ha d’intentar fer un esforç personal.
“En una societat que s’ha volgut individualista, de cop i volta, nosaltres fem coses col·lectives”, ha indicat orgullosa la Txell Bonet. Ha explicat que “els catalans estem anant a contracorrent, perquè volem canviar un país que ja està dins del satèl·lit del capitalisme”. Laura Masvidal ha sentenciat esperançada: “Amb la repressió, la gent comença a posar les seves capacitats al servei de la col·lectivitat”.
“La repressió” és la segona xerrada del cicle de conferències Catalunya, camí de llibertat organitzat per Òmnium Cultural, l’ANC i Juristes per la República, ha aplegat unes 300 persones a l’Aula Magna de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La següent, aquest divendres dia 25 de maig al Col·legi d’Advocats i Farmacèutics de la ciutat, tractarà el paper dels mitjans de comunicació amb la política i advocada Bea Talegón i els periodistes Ferran Casas i Laia Altarriba. La darrera xerrada, amb el títol “En peu de pau” tindrà lloc el dimarts dia 29.
Concentracions contra la repressió
Centenars de persones s’han reunit davant la Subdelegació del Govern espanyol a la Plaça Imperial Tàrraco com a forma de protesta davant les ingerències de l’Estat a les institucions catalanes. Eusebi Campdepadrós, secretari primer de la Mesa del Parlament, ha recordat les paraules de Bonet i Masvidal. Ha insistit en la necessitat de mantenir la cohesió social i de parlar amb aquells que pensen diferent, per tal “d’entendre’ls i de convèncer-los”. El portaveu d’ERC de Tarragona, Pau Ricomà, ha rebatejat la Plaça Imperial Tàrraco com a “Plaça 1 d’Octubre” i ha instat els ciutadans a anomenar-la així, tenint en compte que “l’Ajuntament no ho farà oficial”. Entre crits de “No és justícia, és dictadura”, “No tinc por” i “Ni un pas enrere”, el coordinador de l’ANC a Tarragona, Gilbert Frigola, ha llegit un manifest juntament amb la presidenta d’Òmnium del Tarragonès, Rosa Maria Codines. També ha parlat l’activista Jordi Martí i el Conseller del Grup Municipal d’ERC Jordi Fortuny.
L’ANC ha convocat diverses concentracions com aquesta arreu del territori català, sota el lema “Prou xantatges!” per defensar les institucions catalanes davant les actuacions del Govern espanyol amb l’article 155. S’han adherit a la convocatòria els tres partits independentistes, Òmnium Cultural, Dones per la República, la Intersindical CSC, Poble Lliure, el Cercle Català de Negocis i l’Associació de Municipis per la Independència, entre altres organitzacions.