Dijous 12 de febrer va acabar el cicle de conferències 300 anys… També de literatura. Vicenç Villatoro va ser l’encarregat de cloure el cicle amb la conferència “Escriure i viure: la gènesi d’una novel·la”. Després de repassar diversos autors clàssics i contemporanis (El Baró de Maldà, Jacint Verdaguer, Josep Pla i Joan Margarit), en l’última conferència es pretenia mostrar un autor català d’èxit i conèixer el procés que segueix per fer les seves creacions.

Marcel Riera, poeta, va presentar el conferenciant com “un home de lletres”, amb una vintenta de novel·les publicades, assaigs i fins i tot poemes. Villatoro ha estat al capdavant de diverses institucions i, actualment, és el Director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Vicenç Villatoro va voler oblidar el format de conferència i, amb el suport d’una pissarra, va fer una classe sobre el procés creatiu d’una novel·la. Aquest procés està format per diversos ingredients: una història, la llengua, els recursos literaris, els personatges… No tots es troben al mateix nivell, sinó que, com una ceba, es van superposant per capes.  Al centre hi ha una pregunta inicial, un perquè,  que és el motor de la novel·la, i s’ hi van afegint la resta d’elements: el què, el com, les circumstàncies.  

Per Villatoro, “viure i escriure són noms diferents d’una mateixa cosa. Hi ha qui viu i no ho escriu, però els escriptors opten per viure escrivint. El sentit de la seva vida és escriure”. Per tant, darrere de qualsevol escrit hi ha una pregunta inicial que ell mateix vol resoldre: “El sentit de la meva vida és escriure. He decidit que em relacionaré amb allò que em passi, ho pairé i ho escriuré.”.