Els jurats de la 41a edició dels Premis Lacetània de les Arts i la Cultura, a la qual s’han presentat una cinquantena de treballs, fan públics els veredictes dels diferents guardons, que es lliuraran en una gala al teatre Conservatori de Manresa, el proper divendres 17 de novembre, dins del conjunt d’actes al voltant d’aquests premis i del Premi Bages de Cultura, que es farà públic el dia 14. Detallem els veredictes en nota de premsa adjunta, que també inclou fotografies de les persones premiades i informacions sobre la gala de lliurament i els actes programats a l’entorn dels premis.

La gala

La cinquena edició de la gala de lliurament dels Premis Lacetània de les Arts i la Cultura es farà el dia 17 de novembre al teatre Conservatori de Manresa (des de l’any passat els premis es lliuren alternativament a Manresa o en una població del Bages i el Moianès). El fil conductor de la gala d’aquest any és Dones de teatre, per fer un reconeixement i homenatge a les autores, actrius, directores i creadores teatrals del país, tenint en compte que en aquesta edició es concedeix, per primer cop, el Premi Maria Matilde Almendros i Carcasona al teatre amateur, que per primer cop també, el Premi El Galliner s’ha concedit a un text teatral escrit per una dona i que el Premi Empremta reconeix una iniciativa que fomenta les arts escèniques a les nostres comarques. L’entrada és lliure, però cal reservar les invitacions al web del Kursaal, (www.kursaal.cat).

 Els guardons
 
Com a novetat d’aquest any, Ràdio Manresa i El Galliner convoquen el nou premi Maria Matilde Almendros al teatre amateur. Els tretze guardons de la convocatòria, dotats amb un total de 9.000 euros, són, doncs, el Premi Antoni Esteve per a estudis sobre la Catalunya Central, el Premi Berenguer de Montagut, el Premi Consell Comarcal del Bages a la Cultura popular i tradicional, el Premi El Galliner de textos teatrals, el Premi Empremta, el Premi Josep Maria Aloy de Narrativa jove, el Premi Litel de Música, el Premi Maria Matilde Almendros al teatre amateur, el Premi Plácido a la producció cinematogràfica, el Premi Beca de Recerca Pare Ignasi Puig i Simon, el Premi a la Projecció artística, en la modalitat d’Il·lustració,, el Premi Regió7 de Comunicació i el Premi Revista Dovella per a treballs de recerca per a joves.
 
Coordinats per Òmnium Bages-Moianès, els premis són convocats per l’Ajuntament de Manresa, els Amics de la Seu, el Centre d’Estudis del Bages, el Cercle Artístic de Manresa, Cineclub Manresa, el Consell Comarcal del Bages, El Galliner, Litel.cat, Òmnium Bages-Moianès, Ràdio Manresa i Regió7, amb la col·laboració de Cots i Claret, la Família Esteve i la Fundació Universitària del Bages.
  
Premi Antoni Esteve per a estudis sobre la Catalunya Central
 
A un treball de recerca o de divulgació en qualsevol camp emmarcat en la Catalunya Central. Dotat amb 1.500 euros (impostos inclosos) per la família Esteve. Convocat pel Centre d’Estudis del Bages i Òmnium Bages-Moianès.
 
Atorgat a Montse Perramon Augé pel treball Moviment obrer i catolicisme a Manresa (1879–1905). Tipus de relació i evolució d’un incipient moviment obrer i l’església catòlica manresana d’aquest període, que es centra en l’anàlisi de la recristianització que es va produir en aquells anys, amb especial incidència en el paper de la dona com a transmissora d’aquests valors religiosos. També s’incideix en l’acció social i política catòlica a traves de les diferents accions que es van fer, i el paper de la premsa catòlica. El jurat valora la metodologia científica utilitzada, la recerca i l’aprofundida anàlisi de fonts documentals i les conclusions extretes, que fan una radiografia del moviment obrer catòlic a finals del segle XIX, una època de constitució i aparició de nombrosos moviments associatius i socials en una Manresa de gran creixement.
 
Montse Perramon Augé (Manresa, 1952) és llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitat d’Història Contemporània, per la Universitat Autònoma de Barcelona i té tres cursos de doctorat dins el programa d’Estat i Nació del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la mateixa universitat. La seva recerca ha estat centrada en la industrialització i el moviment obrer de finals del segle XIX al Bages i en especial a Manresa. Sobre aquesta temàtica ha escrit diferents articles a Dovella, ha participat en la Miscel·lània 125 anys de les bases de Manresa, 1892-1907, impulsada i coordinada pel Centre d’Estudis del Bages, i el treball Associacions obreres assistencials i de resistència a Manresa, 1890-1920. Professionalment ha treballat com a professora tècnica a l’Institut Llobregat de Sallent durant 6 anys i la resta de la seva vida professional s’ha desenvolupat a l’institut Lacetània de Manresa. Fa vint anys que viu a Castellnou de Bages, on l’ajuntament n’ha impulsat la publicació de La llibreta de la vinya americana de Josep Baraldés i Ribó, Els alcaldes de Castellnou de Bages durant la II República i Els orígens de Castellnou de Bages. I en format digital Joan Castellana i Planes: 1915-1941, penjat al web de Memòria.cat de Manresa. Jubilada des de fa alguns anys, actualment continua fent recerca en temes del món rural.

Premi Berenguer de Montagut per a estudis sobre la Seu de Manresa

A treballs de recerca o de divulgació sobre art, música, religió o valors culturals emmarcats en l’àmbit de la basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa. Convocat pels Amics de la Seu i dotat amb 1.000 euros (impostos inclosos) per Cots i Claret.

Atorgat a Jaume Soldevila Ribera pel treball La Seu de Manresa. Restauració i Rehabilitació des del 1949 al 2022, un estudi sobre les obres de restauració i rehabilitació a Santa Maria de la Seu de Manresa que explica les intervencions recents realitzades a la basílica. L’autor hi exposa la complexitat de les obres, amb tècniques constructives contemporànies i sempre respectant el patrimoni artístic i arquitectònic manresà. Un treball de reconeixement a tots els que han participat en el manteniment i millora de la Seu.

Jaume Soldevila Ribera (Manresa, 1941) és arquitecte tècnic en direcció d’obres. Membre col·laborador de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en Patrimoni Arquitectònic, va ser el primer president delegat d’Amics de l’Art Romànic de Barcelona, del 1980 al 1983, i del 1983 al 1988 va ser president de l’Associació Amics de la Seu de Manresa. És autor d’obres artístiques com el Monument a la Sardana (1963), el Monument a la Llum (1982) o el Monument al Bages (2005), entre d’altres. Del 1987 al 1991 va ser tinent d’alcalde d’Urbanisme i Obres Públiques a l’Ajuntament de Manresa i des del 1989 porta la direcció executiva de les obres de restauració de la Seu de Manresa.

Premi Consell Comarcal del Bages a la Cultura popular i tradicional

A iniciatives dutes a terme en el darrer any i mig per entitats o associacions de la comarca. Convocat i dotat pel Consell Comarcal del Bages amb 1.500 euros.

Atorgat a la Colla de Gegants i Nans de Sallent, amb el projecte Alça’t, Festa dels Gegants i Nans de Sallent. El jurat reconeix el valor d’aquest projecte com a dinamitzador de la vida associativa i cultural al poble, i com a possible mirall per a altres entitats de la comarca. El projecte destacat per l’enfocament educatiu, amb la introducció de la cultura popular en l’àmbit de l’escola i la creació de diferents activitats en col·laboració amb altres colles i entitats, involucrant el teixit associatiu de la vila i utilitzant noves figures com a elements cohesionadors. Aquesta col·laboració no només enriqueix la colla gegantera, sinó que també fomenta la comunitat i la cooperació entre diverses parts interessades en la cultura populari ajuda a mantenir viva aquesta tradició. La seva orientació didàctica i la promoció de la comunitat són punts forts que creen una oportunitat perquè les noves generacions s’impliquin i s’identifiquin amb aquesta tradició, per tal de garantir la transmissió i la seva pervivència. La multidisciplinarietat i implicació en diferents àmbits culturals són un exemple de com una entitat petita pot aconseguir un gran impacte.

Sallent i la seva colla gegantera han estat un pilar essencial en la promoció i la preservació de la tradició gegantera al llarg dels anys. Amb una història que abasta 46 anys, han estat un far de dinamització en l’àmbit geganter local, comarcal i fins i tot nacional. Sallent va ser la primera Ciutat Gegantera de Catalunya, l’any 1985, i va ser la vila on es va fundar l’actual Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, tot refermant una antiga tradició, documentada i constatada, que situa els primers vestigis geganters a la vila l’any 1902. Els darrers cinc anys la colla ha vist minvar l’activitat, afectada per la manca d’efectius i el disminuït interès per aquesta manifestació cultural tan preuada. Amb la idea de tornar a projectar els Gegants i Nans en l’àmbit local i de potenciar la tradició gegantera al municipi, neix l’Alça’t, un projecte que es dedica a conèixer, descobrir i aproximar la cultura gegantera i les seves músiques, dotant-los d’una celebració pròpia i un espai ritual festiu a través de la cultura i l’educació, la festa i de la pedagogia. La setmana d’Alça’t ofereix als infants de Sallent, gràcies a la col·laboració dels centres educatius del municipi, conèixer tots els gegants del poble i també d’altres localitats veïnes. Ho fan a través de visites guiades, tallers i activitats a l’Espai Cultural Fàbrica Vella, on hi ha una exposició d’algunes de les figures participants en l’esdeveniment. A més, durant el cap de setmana es programen un seguit d’activitats al carrer, com ara concerts de música tradicional, tallers, activitats infantils o cercaviles. Aquesta celebració culmina amb una concorreguda Trobada de Gegants vinguts d’arreu del país.

Premi El Galliner de textos teatrals

A una obra de teatre. Convocat per l’Associació Cultural El Galliner, de Manresa. El premi consistirà en lectura dramatitzada de l’obra o una residència tècnica de dos dies per fer una funció al Kursaal, d’acord amb el que s’especifica en les bases.

Atorgat a Àngels Fusté Gamisans, per l’obra de teatre Les golfes. El jurat valora l’interès i l’originalitat de la temàtica, l’agilitat en els diàlegs i la idoneïtat per a la posada en escena –també com a lectura dramatitzada– d’una obra on se’ns mostra el retrat d’una generació i d’una època, amb les seves llums i les seves ombres. Les protagonistes recorden al cap dels anys i en el marc d’un espai compartit de joves: les velles golfes d’una casa a punt de ser enderrocada, com aquells ideals de joventut s’han anat esvaint en contacte amb la realitat.

Àngels Fusté Gamisans és llicenciada en Periodisme i en Humanitats. Té un màster en Escriptura per a la Televisió i el Cinema i un altre en Màrqueting Digital. Treballa a la Fundació Universitària del Bages–UManresa, on és cap del gabinet de Direcció General i coordina el programa Universitat Accessible i Inclusiva. És autora i coautora de diferents obres, tant en format llibre com web, sobre història local de Manresa. Ha aprofundit especialment en la vida cultural de la ciutat durant la primera meitat del segle XX. També ha participat en projectes de recuperació de memòria històrica, entre els quals destaquen les memòries de Jacint Carrió com a deportat als camps de concentració de Mauthausen i Gusen i la producció de dues exposicions sobre Joaquim Amat Piniella i la seva novel·la K.L. Reich, respectivament. És activista sociocultural des de fa més de trenta anys i ha participat activament en diferents entitats manresanes. Li agraden les històries: llegir-les, escriure-les i viure-les, dalt de l’escenari, des de la platea o en la vida real.

Premi Empremta

En reconeixement a una iniciativa personal o col·lectiva que hagi destacat en els darrers temps, des de les comarques del Bages i el Moianès, en el desenvolupament cultural, artístic o social del país. Convocat per Òmnium Bages-Moianès.

Atorgat a TEST, Festival de Pobles Creatius, que té com a objectius treballar en xarxa per donar suport a la creació i producció artística; portar als pobles projectes artístics professionals i incrementar les possibilitats de programació de nous llenguatges artístics en pobles del territori proper; treballar per a la creació de nous públics i potenciar la xarxa a través del segell Pobles Creatius tot formant part de projectes i festivals de tot Catalunya i més enllà. El jurat valora l’extensió de la iniciativa als pobles del Bages i el Moianès, d’un projecte consolidat per les vuit edicions fetes, que mostra espectacles de curta durada, en espais reduïts i no convencionals, on la distància entre públic i artistes és mínima, per fer augmentar l’experiència del públic i la intensitat de l’espectacle.

El festival TEST és organitzat per la Xarxa de Pobles Creatius, amb seu a Cal Gras d’Avinyó, i compta amb catorze municipis del Bages, Berguedà, Lluçanès i Moianès, els quals donen suport a la creació mitjançant la seva programació, difusió, suport econòmic i cessió d’equipaments. Funciona com una xarxa real, on a part de l’ajut a la creació, internament es dona suport entre els membres, es comparteix informació i es dona també suport als projectes un cop finalitzats i els acull en les pròpies agendes i programacions.

Premi Josep Maria Aloy de Narrativa Jove

Adreçat a joves escriptors entre 16 i 20 anys. Dotat amb 500 euros i la publicació al diari Regió7, el primer premi, i amb 200 euros, el treball finalista. Convocat per Òmnium Bages-Moianès, amb el patrocini de la Fundació Universitària del Bages i la col·laboració de Regió7.

Atorgat a Robert Canet Torres, pel relat Abacada. El jurat n’ha valorat l’enginy creatiu i un estil acurat i eficaç, del tot escaient a la història narrada.

Robert Canet Torres (Manresa, 2004) estudia Enginyeria Química a la UPC de Manresa i clarinet i oboè al Conservatori Municipal de Música de Manresa. Els gèneres que més li interessen són la narrativa breu i el gènere teatral, al qual porta molts anys vinculat coma a actor aficionat. Des de ben petit ha desenvolupat la passió per l’escriptura participant als Jocs Florals Escolars de Catalunya en diverses ocasions. Creu que a partir dels relats breus es poden generar converses i reflexions molt necessàries i espera que la vida el porti sempre pel camí de l’escriptura.

Finalista: Àlex Castro Pizarro, pel relat Viure el silenci, la novetat i la paternitat, que amb un llenguatge viu i expressiu narra amb ironia i encert una situació insòlita en un marc domèstic convencional.

Àlex Castro Pizarro (Girona, 2002) estudia Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Li interessa la literatura i vol especialitzar-se en el gènere teatral i estudiar-lo des de la teoria i la història del teatre emmarcades en la literatura catalana. És aquesta, la de les arts escèniques, una disciplina a què està vinculat activament. Conrea l’hàbit de l’escriptura des de ben jove, i li agraden especialment la narrativa breu.

Premi Litel de Música

A una composició musical inèdita, tant la lletra com la instrumentació, i íntegrament en català. Convocat per Litel.cat. El premi consistirà en la producció, enregistrament, mescla i masterització del tema a l’estudi Litel.cat.

Atorgat a Núria Fernández Badrenas, per Viu i riu, un tema fresc i optimista, ben construït, d’una cantant jove i emergent, que transita per camins musicals molt sòlids.

Núria Fernández Badrenas (Manresa, 2004) és una cantant de divuit anys, coneguda com a nuriafernandezmusic a les xarxes socials. Ha cursat estudis musicals des dels set anys i actualment continua en formació a l’escola de música Ad libitum. Ha estat relacionada amb el món de la música des de ben petita, ja que ha format part de dues corals: Orfeó Manresà i Esclat Gòspel Junior. En els darrers anys, ha començat a fer concerts acústics individualment en diverses localitzacions i també ha fet d’instrumentista acompanyant una coral amb el piano. En l’actualitat, estudia Educació primària a la Universitat Autònoma de Barcelona i, a més, imparteix docència musical de cant i piano per a infants, a l’escola de música Ad libitum a Manresa.

Premi Maria Matilde Almendros al teatre amateur

Convocat per Ràdio Manresa i El Galliner, en record de qui ha estat l’actriu manresana més significativa de l’escena catalana de l’últim segle, en reconeixement de la tasca realitzada per persones, en actiu o no, vinculades al teatre amateur, o bé a col·lectius teatrals actuals, dins l’àmbit territorial de les comarques del Bages i el Moianès.

Atorgat a l’Agrupació Cultural Recreativa de Fals i en especial a la figura del seu director, Francesc Parcerisas, activista social i cultural, dramaturg i amb un ampli recorregut pel món artístic del teatre amateur. El premi s’atorga a l’esperit col·lectiu, la voluntat de ser i fer una activitat d’agermanament i de pertinença a una comunitat del cor de Catalunya. I també a la visió d’un grup de persones que van saber posar al mapa el conjunt monumental de les torres de Fals i el seu entorn, mitjançant escenes de dansa, música i teatralització que han fet popular l’indret per a la majoria dels ciutadans de Catalunya que han visitat el pessebre.

L’Agrupació Cultural Recreativa de Fals neix fa més de 60 anys i el teatre ha estat la seva raó de ser. Des del primer dia han portat als escenaris obres en català tant d’autors catalans com adaptacions a la nostra llengua de novel·les o cinema. De manera totalment altruista, homes i dones del Bages i, especialment de Fals han fet riure, plorar, emocionar i aplaudir milers d’espectadors i any rere any han anat forjant un grup de qualitat, que ha estat guardonat en diferents certàmens i concursos de teatre amateur. Un col·lectiu ferm i compacte pel qual han passat gran nombre de persones amb l’única finalitat de gaudir i fer gaudir de l’art de Talia en català. Amb el grup de teatre de Fals, han muntat més 100 obres diferents. Aquest recorregut els ha portat a visitar una o diverses vegades poblacions d’arreu de la nostra geografia. També tenen un gran bagatge i trajectòria per diferents Concursos teatrals. El grup ha aconseguit ja 150 premis individuals i col·lectius. El Nadal del 1977 la gent de Fals i Rajadell després de la Missa del Gall a les torres de Fals, van representar unes escenes bíbliques, aprofitant la bellesa del paratge. L’any 1992, el Pessebre Vivent del Bages fou guardonat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb un dels premis nacionals de Cultura popular: el Premi a la Millor Iniciativa Artística Popular. El pessebre també ha estat mereixedor d’altres guardons prou importants com el Premi Escena de Regió7 (1991), el Premi Ateneus (1992) i el Premi Jove Cambra de Manresa (2001)

Premi Beca de Recerca Pare Ignasi Puig i Simon

Beca convocada per l’Ajuntament de Manresa i dotada amb 3.000 euros (impostos inclosos) per a un projecte de recerca o divulgació que enforteixi el relat turístic i divulgatiu sobre el llegat de l’estada d’Ignasi de Loiola a la ciutat en el sentit més ampli possible.

Atorgat a Anna Comas Vives, per la proposta de recerca: El patrimoni artístic de Manresa des de l’estada de Sant Ignasi a la ciutat fins al seu procés de canonització (1522–1622), un estudi dels béns mobles dels indrets ignasians, un projecte estimulant, que permetrà conèixer millor el patrimoni artístic de la ciutat de Manresa durant el segle XVI.

Anna Comas Vives (Manresa, 1986) és llicenciada en Història de l’Art, Màster en Disseny i Direcció de Projectes Expositius i Postgrau d’especialització en curadoria per a museus i exposicions, amb experiència als museus de Manresa i MNACTEC. Ha publicat en l’àmbit de recerca local.

Premi Plácido a la producció cinematogràfica

A una iniciativa de producció cinematogràfica, relacionada amb la comarca del Bages per la vinculació que hi pugui tenir (equip tècnic, equip artístic, producció, temàtica, localització). Convocat i dotat per Cineclub Manresa amb 300 euros, un abonament de l’any 2024 i l’exhibició del treball dins la temporada en curs de Cineclub Manresa.

Atorgat a Víctor Hernaiz, pel curtmetratge Siempre es otoño bajo los castaños (2023), per la seva estètica naturalista que es combina amb escenes de caràcter més oníric i irreal, el bon ús de la veu en off, i la sobrietat i desafecció en la posada en escena dels personatges. També pel potencial de l’equip de treball que, tot i presentar mancances tècniques pròpies de les produccions de baix pressupost, ha aconseguit abordar una inquietud universal amb una notable creativitat i sensibilitat.

Víctor Fernández Hernaiz (Manresa, 1998) és graduat en Història de l’art per la Universitat Autònoma de Madrid (2022 i el curtmetratge Siempre es otoño bajo los castaños és el seu primer treball com a director, guionista, productor, muntador i tècnic de so. Aquesta és la primera presentació oficial del film a un festival i només s’ha exhibit en tancat per a les persones que van contribuir al crowdfunding i en el poble on va ser rodat, San Cipriàn de Hermisende (Zamora).

Premi a la Projecció artística en Il·lustració

Convocat pel Cercle Artístic de Manresa per distingir un o una artista de la il·lustració de la Catalunya Central, de qui es valorarà l’obra i la projecció al llarg del temps amb una exposició l’any següent a l’Espai 7, de Manresa, i, si ho desitja, altres exposicions a l’Espai d’Art del Cercle i a l’Espai Òmnium.

Atorgat a Valentí Gubianas i Escudé per la seva creativitat i imaginació desbordant on es reflecteix el seu univers personal, ple d’entranyables personatges tractats amb espontaneïtat, senzillesa i colors vius, que transmeten emocions i sentiments a qui els observa. També per la gran quantitat de llibres que ha il·lustrat i pel seu interès per descobrir nous camins, que l’ha portat a fer murals de gran format per a escoles, biblioteques, façanes i espectacles en viu, on plasma la historia que ell ha imaginat prèviament.

Valentí Gubianas i Escudé (Navàs, 1969). Després del seu pas per l’Escola Massana, l’any 1995 va començar a treballar com a il·lustrador de llibres de literatura infantil i juvenil (actualment 110 títols) i llibres de text per a diferents editorials. Paral·lelament, va començar a fer xerrades per a escoles i altres centres, per explicar la visió de la seva feina. Ha participat en exposicions individuals i col·lectives. A partir de 2010, també fa murals de gran format, amb un centenar d’obres en escoles, biblioteques i altres espais públics i privats.

Premi Regió7 de Comunicació

A iniciatives informatives en qualsevol mitjà de comunicació social, sobre temes de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, el Solsonès, la Cerdanya, l’Alt Urgell i el Baix Llobregat Nord. Convocat pel diari Regió7 i dotat amb 300 euros (impostos inclosos) i una subscripció electrònica a Regió7, valorada en 400 euros.

Atorgat a David Panadés i Ràdio Igualada per Com ho veus, un podcast i programa de ràdio que destaca pel seu caràcter innovador i per la seva forta dimensió integradora, en combinar la divulgació del món dels invidents amb l’ús de dues formes de comunicació complementàries: el podcast publicat en les plataformes especialitzades i la ràdio municipal d’Igualada com a mitjà convencional.

David Panadés és invident i manté una intensa activitat dins el món associatiu igualadí, on descobreix, gràcies a voluntaris, espais de la ciutat en els quals ha estat repetidament, però que mai no li han estat descrits detalladament. El programa Com ho veus, emès per Ràdio Igualada té deu episodis igualadins i tres d’afegits de llocs de fora de la ciutat.

Premi Revista Dovella per a treballs de recerca per a joves

A un article sobre el treball de recerca de batxillerat o cicles formatius fet en els cursos 2022/2023 que estudiï qualsevol aspecte de la Catalunya Central. Convocat i dotat pel Centre d’Estudis del Bages amb 300 euros (impostos inclosos) per als autors i una subscripció per dos anys a la revista Dovella per al professor tutor.

Atorgat a Douaa Dannoun i Ana Stefania Baiasu, tutoritzades pel professor Ovidi Cobacho Closa, de l’institut Cal Gravat de Manresa, per La petjada artística de sant Ignasi a Manresa. El jurat valora l’originalitat d’analitzar la transcendència artística de l’etapa manresana d’Ignasi de Loiola, a partir de 22 episodis significatius, i fer-ne una reinterpretació a partir de la lectura actual de 22 artistes contemporanis, l’obra dels quals es va poder visionar en el marc d’una exposició acompanyada d’altres activitats complementaries, que es va fer a finals de novembre i primers de desembre del 2022 a la Casa Lluvià de Manresa.

Douaa Dannoun (Manresa, 2005) ha cursat el batxillerat a l’institut Cal Gravat de Manresa (2021-2023) i actualment estudia Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Ana Stefania Baiasu (Manresa, 2005) ha cursat el batxillerat a l’institut Cal Gravat de Manresa (2021-2023) i actualment estudia Administració d’Empreses a la Universitat de Barcelona (UB).