Els jurats de la 38a edició dels Premis Lacetània, a la qual s’han presentat una cinquantena de treballs, fan públics els veredictes dels diferents guardons, que es lliuraran en una gala al teatre Conservatori de Manresa, en una data que es podrà donar a conèixer quan les condicions sanitàries ho facin possible.

Coordinats per Òmnium Bages-Moianès, participen en la convocatòria l’Ajuntament de Manresa, l’Associació Cultural El Galliner, el Centre d’Estudis del Bages, el Cercle Artístic de Manresa, Cineclub Manresa, La Crica i el diari Regió7. Els deu guardons de la convocatòria d’enguany són el Premi Antoni Esteve per a estudis sobre la Catalunya Central, el Premi Bages de Narrativa jove, el Premi El Galliner de textos teatrals, el Premi Empremta, el Premi La Crica de Circ, el Premi Plácido a la producció cinematogràfica, el Premi a la Projecció artística, aquest any en la modalitat de Gravat, el Premi Pare Ignasi Puig i Simon sobre la Manresa ignasiana, el Premi Regió7 de Comunicació i el Premi Revista Dovella per a treballs de recerca per a joves.

Premi Antoni Esteve per a estudis sobre la Catalunya Central

A un treball de recerca o de divulgació en qualsevol camp emmarcat en la Catalunya Central. Dotat amb 1.500 euros (impostos inclosos) per la família Esteve. Convocat pel Centre d’Estudis del Bages i Òmnium Bages-Moianès.

Atorgat a Francesc Xavier Ventosa Molner pel treball: Els usos musicals a la Cardona del 1700. Una aproximació a partir dels registres de comptabilitat en el període 1686-1737. El jurat ha valorat la recerca inèdita i precisa que l’autor ha fet de diversos aspectes musicals de la Cardona de finals del segle XVII i començaments del segle XVIII, a partir de fonts municipals indirectes de caire comptable, com són els Llibres del Clavari i els Llibres del Racional. La destrucció dels documents de la parròquia de Sant Miquel de Cardona durant la tardor de 1936 feia molt difícil aproximar-se documentalment a la música cardonina dels últims temps de l’Edat Moderna. Resseguint minuciosament les entrades comptables municipals, Francesc Xavier Ventosa aconsegueix una obra breu i concisa en què ens presenta una imatge molt acurada sobre aspectes musicals tan diversos com són els músics, els instruments, les institucions, el repertori o les festes i celebracions en què es feia música a la vila de Cardona entre 1686 i 1737.

Francesc Xavier Ventosa Molner (Cardona, 1989) està íntimament lligat a la tradició musical i folklòrica de Cardona. De ben petit s’inicià a la música en la llavors recent creada Escola de Música i també va prendre part en el centenari Ball de bastons. Més tard, va participar en la creació de la Banda de Cardona, on es van aglutinar els joves músics de l’escola i els músics veterans de la vila. La implicació amb la vila i la música sempre ha estat creixent: va ampliar els estudis musicals al Conservatori de Terrassa i a l’Escola Superior de Música de Barcelona; i des del 2011 és el director de la Banda de Cardona i també de l’Escola Municipal de Música des d’aquest mateix any. Paral·lelament, l’interès en la música de cobla el va empènyer a comprar-se un tible i a fundar, juntament amb altres membres de la Banda de Cardona, la Cobla Cardona. Aquesta grata experiència l’ha dut a formar part de la Cobla Vila d’Olesa i actualment a la Jovenívola de Sabadell. Interessat també, en la composició, ha creat la música per a diversos espectacles (Viurem lliures o morirem, El Tron, les cantates Qui vol el llop? i Queralt Somiatruites) i també ha compost sardanes (tres de les quals premiades amb el Premi Joventut en el certamen La Sardana de l’Any).

Premi Bages de Narrativa jove

Adreçat a joves escriptors entre 16 i 20 anys. Dotat amb 500 euros i la publicació al diari Regió7, el primer premi, i amb 200 euros, el treball finalista. Convocat i dotat per Òmnium Bages-Moianès, amb la col·laboració de  Regió7.  

Atorgat a Anna Casajuana Gumà per l’obra: Quan arribi el temps de les cireres, un relat commovedor, tendre i punyent, inspirat en la situació d’incertesa del moment actual, causat per la pandèmia. L’autora n’ha sabut copsar l’estat d’angoixa, melangia i esperança a través de la intimitat de les tres dones protagonistes.

Anna Casajuana Gumà (Manresa, 2002) viu a Monistrol de Montserrat i estudia 1r de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Guanyadora del 2n premi de poesia en el Certamen Literari Josep Bober, 2019.

Finalista: Elisabet López Viscarri per l’obra: Motiu de vida i mort, una narració plena de sensibilitat poètica a l’entorn de la força vivificadora dels records, fins i tot essent dolorosos. Amb una imatgeria rica i suggerent, la narradora fa confluir, en un sol instant, passat i present, absència i presència, amor i mort.

Elisabet López Viscarri (Gavà, 2003) viu a Santpedor, on estudia 2n de batxillerat a l’Institut d’Auro. Va ser primera finalista en el 40è premi Coca-Cola de relats breus de Catalunya.

 

 

 

 

 

 

 

 

Premi El Galliner de textos teatrals

A una obra de teatre inèdita que no hagi estat publicada ni representada públicament. Convocat per l’Associació Cultural El Galliner, de Manresa. El premi consistirà en la posada en escena/dramatització de l’obra, coordinada per l’Associació Cultural El Galliner i Manresana d’Equipaments Escènics.

Atorgat a Adrià Serra Perejil per l’obra: Petites addiccions i contradiccions, un text que enganxa pels girs en la trama, que juga amb les relacions humanes, les seves contradiccions i addiccions, juntament amb la dificultat del perdó que les vicia, en dificulta la marxa enrere i porta al deteriorament total. L’autor juga amb els dos protagonistes, que es reparteixen els papers del bo i del dolent i que es van intercanviant al llarg de l’obra. És un text entretingut, que atrapa des del primer moment amb diàlegs àgils i punyents.

Adrià Serra Perejil (Manresa, 1993) és tècnic de so de professió i dramaturg autodidacte. Fa tres anys va començar a escriure obres de teatre. La primera, anomenada De la ceniza sale el brote, va començar com a petita peça de radioteatre, però la història va anar creixent i es va transformar en una obra teatral de durada convencional. La segona, ja en català, es diu Encantada de no haver-te conegut. L’estrena, per part de la companyia ETC teatre del Prat de Llobregat, estava prevista per al juny del 2020, però amb la crisi del coronavirus ha quedat a l’espera. La tercera és Petites addiccions i contradiccions, guanyadora del premi El Galliner en els Premis Lacetània 2020. Actualment està treballant en una quarta obra.

 

Premi Empremta

En reconeixement a una iniciativa personal o col·lectiva que hagi destacat en els darrers temps, des de les comarques del Bages i el Moianès, en el desenvolupament cultural, artístic o social del país. Convocat per Òmnium Bages-Moianès.

Atorgat a la Plataforma dels Aliments, de la Fundació del Convent de Santa Clara, de Manresa. El jurat ha valorat que es tracta d’una iniciativa impulsada per més de 200 persones voluntàries, que rep aportacions, sovint anònimes, d’una àmplia gamma de persones i entitats, i que, des que es va iniciar la pandèmia, ha passat de repartir 200 lots d’emergència a 700, destinats a persones que normalment no són usuàries de Serveis Socials, però que ara, arran de la covid-19, s’han vist en la necessitat d’haver de demanar ajuda.

La Plataforma dels Aliments és un projecte sorgit l’any 2008, que té com a objectiu proporcionar aliments a persones i famílies perquè puguin cobrir aquesta necessitat bàsica. Des de l’atenció personalitzada a persones en situació de vulnerabilitat, infància, gent gran; immigració, persones sense llar, sense feina i noves formes de pobresa, i a partir del contacte i coneixement de la realitat, duu a terme una tasca de sensibilització entre els ciutadans per tal de promoure la corresponsabilitat, el treball en xarxa i la implicació del màxim nombre de persones, empreses i entitats.

 

Premi La Crica de Circ

La Crica reconeix i atorga tres premis en el món del circ a persones, companyies o artistes nascuts o residents a Catalunya en tres categories: Invisibles del Circ, Visibles del Circ i Talent i Ressò del Circ. En aquest 2020 tan extraordinari, de forma excepcional i a causa de les circumstàncies actuals, els premiats han estat votats des de l’equip de La Crica associació de circ, que ha considerat oportú atorgar tan sols el premi Invisibles del Circ i deixar desertes les categories Visibles del Circ i Talent i Ressò del Circ

Així doncs, el premi Invisibles del Circ, una categoria pensada per donar a conèixer persones que amb el seu talent contribueixen de forma destacable al món del circ sense desenvolupar el seu treball sobre l’escenari, s’atorga a l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC), en nom de tots els professionals del circ i en tots els seus àmbits, en un any on l’execució i la formació de circ ha estat anecdòtica en tot el país.

L’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) és una entitat privada, independent i sense ànim de lucre, que té l’objectiu de promoure i difondre el circ en la vida cultural, social i econòmica del país. Fundada l’any 2004, l’APCC cohesiona i vertebra el sector des dels seus inicis i representa les diferents branques professionals del circ català: artística, empresarial, gestió, direcció, dramatúrgia, escenografia, coreografia, teoria, docència, amb 350 professionals associats.

 

Premi Pare Ignasi Puig i Simon sobre la Manresa ignasiana

A projectes de recerca sobre l’estada de sant Ignasi de Loiola a Manresa (1522-1523), sobre la ciutat que el va acollir o l’empremta que hi va deixar. Convocat per l’Ajuntament de Manresa i dotat amb 1.500 euros (impostos inclosos).

Atorgat a David Ferré i Gispets, pel projecte: Apogeu, concòrdia i expulsió. La Companyia de Jesús a la Manresa del segle XVIII. El jurat valora molt positivament la trajectòria de l’autor i el treball d’arxiu que es proposa, un relat que pot cobrir l’àrea del barroc o la visita de la Manresa Ignasiana.

David Ferré Gispets (Sant Fruitós de Bages, 1994) és graduat en Història en les especialitats d’Història de la Guerra i Història Moderna, màster interuniversitari en Història Moderna i Identitats a la Mediterrània Occidental i actualment cursa un doctorat en Història Comparada Política i Social. Ha participat en nombrosos congressos i classes magistrals de referència i compta amb diverses publicacions científiques i ressenyes. L’any 2016 va guanyar el Premi extraordinari de Grau d’Història de la UAB, l’any 2017 obtingué el Premi extraordinari de Màster i guanyà el 2n premi en la VII convocatòria del premi Temps, Espia i Forma de la Universitat de Barcelona pel treball de màster L’exèrcit borbònic a Catalunya (1715-1725). Subjecció, Expansió, misèria i Negoci a la postguerra de Successió. Ha treballat com a guia turístic i ha exercit tasques d’assessorament, redacció de guions i gestió d’espais turístics a Manresa.

 

Premi Plácido a la producció cinematogràfica

A una iniciativa de producció cinematogràfica, relacionada amb Manresa per la vinculació que hi pugui tenir en algun dels aspectes que hi intervenen (equip tècnic, equip artístic, producció, temàtica, localització). Convocat i dotat per Cineclub Manresa amb 300 euros, un abonament de la temporada 2020-2021 i l’exhibició del treball dins la temporada en curs de Cineclub Manresa.

Atorgat a Confinats (Catalunya, 2020), d’Enric Roca Carrió, una obra en la qual convergeixen imatges recollides per més de 30 càmeres, operadors ocasionals sense formació ni experiència cinematogràfica, que van utilitzar els telèfons mòbils per capturar la vida externa que veien des del seu confinament.. El jurat considera que és una proposta senzilla i original, resolta amb eficiència i amb el tractament depurat, auster i reflexiu d’un tema que podia haver generat fàcilment un testimoni sentimentaloide i efectista.

Enric Roca Carrió (Manresa, 1957) és sociòleg i artista multidisciplinari. Format en llenguatge cinematogràfic dins del context del cinema no professional dels anys setanta, entre 1975 i 1981 freqüentà els cercles de cinema amateur local i va exercir com a crític al diari Regió7, alhora que mantenia una prolífica activitat en la realització de curtmetratges en Súper 8. Entre 2003 i 2006 cursà estudis d’experimentació pictòrica a l’Escola d’Art de Manresa, formació que li va permetre traçar un itinerari creatiu que alternava l’activitat pictòrica amb la creació visual. Durant els darrers anys, s’ha centrat a donar continuïtat a una producció cinematogràfica de caire independent, marcada pel seu caràcter experimental. Recentment, ha presentat el primer llargmetratge, Sospita de fe (2018), sobre la persecució religiosa a principis de la Guerra Civil a Manresa i, en aquests moments, està treballant el segon, sobre la percepció del futur en les persones d’edat avançada. En el camp dels curtmetratges, els seus títols més recents són: el mockumentary Cadenes, cadenes (2011), sobre la instal·lació d’una cadena de dònuts a Manresa; una sèrie de tres documentals sobre pèrdues patrimonials de la ciutat: Tots parlen del final (2016), Portava moltes misses, però el cine em va distreure (2017), La fugida dels confessors (2019); i l’experimentació Reines (2020) sobre el maltractament a les persones grans. Aquesta primavera, quan el confinament causat per la covid-19 feia impossible conèixer el que succeïa més enllà del propi domicili, es planteja impulsar un documental amb la col·laboració dels ciutadans que volguessin gravar escenes de la realitat que observaven. Confinats (2020) esdevé un collage d’experiències recollides per més de 30 càmeres que, a les mans de Roca, es converteix en un record col·lectiu del confinament.

 

Premi a la Projecció artística en Gravat

Convocat pel Cercle Artístic de Manresa per distingir un gravador o una gravadora de la Catalunya Central, de qui es valorarà l’obra i la projecció al llarg del temps amb una exposició l’any següent a l’Espai 7, de Manresa, i, si ho desitja, altres exposicions a l’Espai d’Art del Cercle i a l’Espai Òmnium.

Atorgat a Alèxia Lleonart Pujol, per la seva formació, creativitat artística i tasca docent. Els seus gravats incorporen tècniques d’estampació professional, tècniques tradicionals i tècniques de gravat més sostenible i respectuós amb el medi ambient, i actualment investiga en l’àmbit del gravat i l’estampació la utilització de suports i tintes obtingudes del territori i l’entorn natural proper; materials i procediments molt relacionats amb l’art i la natura. Mostra una sensibilitat interior en totes les obres i els seus gravats donen informació d’uns resultats de pensar amb les mans.

Alèxia Lleonart Pujol (Manresa, 1965) resideix actualment a Calders i és llicenciada en Belles Arts, en l’especialitat de Gravat, per la Universitat de Barcelona. Ha realitzat feines de gravat, il·lustració, disseny i escenografia. Actualment és professora a l’Escola d’art de Manresa des d’on ha coordinat activitats expositives amb altres escoles i col·lectius. En les seves exposicions incorpora col·laboracions amb altres artistes de caire performatiu i instal·lacions. Actualment investiga en l’àmbit del gravat i l’estampació sobre la utilització de suports i tintes obtingudes del territori i entorn natural proper, materials i procediments molt relacionats amb l’art i la natura.

 

Premi Regió7 de Comunicació

A iniciatives informatives en qualsevol mitjà de comunicació social, sobre temes de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, el Solsonès, la Cerdanya, l’Alt Urgell i el Baix Llobregat Nord. Convocat pel diari Regió7 i dotat amb 300 euros (impostos inclosos) i una subscripció electrònica a Regió7, valorada en 400 euros.

Atorgat a la revista de Súria El Salí, de forma molt especial pel seu cobriment de l’impacte de la covid-19 al poble i al territori del Mig Cardener.

La revista El Salí, fundada el 1992, renovada el 2018 i impulsada per una associació cultural i un equip periodístic que treballa de manera desinteressada, no només ha aconseguit publicar les edicions de març, abril i maig fent un esforç addicional per vèncer les dificultats imposades per la pandèmia, sinó que ha ofert als lectors un treball periodístic destacable per la seva extensió i qualitat. En els tres números, l’equip de la revista ha desplegat un cobriment detallat i exhaustiu dins del qual ha destacat una amplíssima galeria de personatges locals que han donat una visió directa del que ha estat la pandèmia al poble durant aquest període. També ha donat veu a suriencs que viuen o treballen fora del municipi, els quals han aportat un interessant contrapunt amb arrels locals. Aquest esforç notabilíssim s’emmarca en el treball de gran interès local que la revista desenvolupa de forma ordinària, amb estàndards de qualitat elevats per a una publicació no professional.

 

Premi Revista Dovella per a treballs de recerca per a joves

A un article sobre el treball de recerca de batxillerat o cicles formatius fet el curs 2018/2019 que estudiï qualsevol aspecte de la Catalunya Central. Convocat i dotat pel Centre d’Estudis del Bages amb 300 euros (impostos inclosos) per als autors i una subscripció per dos anys a la revista Dovella per al professor tutor.

Atorgat a Alba Quirós López, de l’Institut Cal Gravat de Manresa (Tutor: Ovidi Cobacho Closa), pel treball Les dones artistes a Manresa (1930-1963). El jurat ha valorat l’anàlisi que fa de l’activitat artística de Manresa en un període concret i la visualització del paper de les dones artistes de Manresa que van assolir un protagonisme i vitalitat destacada. El treball n’investiga la participació en l’Exposició d’Artistes Manresans de la Festa Major, a partir de fonts documentals i el testimoni de diverses fonts orals.

Alba Quirós López (Barcelona 2002) va cursar el Batxillerat Humanístic-Social a l’Institut Cal Gravat de Manresa. Actualment és estudiant de 1r de Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona. Va obtenir el 4t premi dels Premis UB Santander, en la modalitat Geografia i Història, per Les dones artistes a Manresa (1930-1960).