Quins són els canvis demogràfics, econòmics i culturals que han succeït en els darrers anys a Catalunya tenint en compte l’arribada de persones d’altres procedències? Com els afrontem? Quin futur demogràfic ens espera? El passat 27 de novembre, en el marc dels ‘Dijous de l’Òmnium’, la seu nacional de l’entitat va ser escenari d’un debat on es varen tractar totes aquestes qüestions.
La trobada va comptar amb tres especialistes en el camp de la demografia, les migracions i la cohesió social: Xavier Aragall, tècnic de projectes sobre migracions de l’Institut Europeu de la Mediterrània; Andreu Domingo, membre del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB; i Muriel Casals, economista i membre de la junta directiva d’Òmnium. Cadascun d’aquests experts va aportar els seus coneixements, molt útils per al debat posterior amb el públic assistent. Durant les ponències, es va constatar que els fluxos migratoris mundials ens afecten directament a causa del territori geogràfic on ens trobem situats (molt a prop de l’estret de Gibraltar; és a dir, en una zona de confluència entre el nord i el sud). Aquest fet, tal com va assenyalar Andreu Domingo, provoca en gran part que, avui, les migracions siguin “el pal de paller del nostre creixement demogràfic”. En aquesta mateixa línia, Domingo va explicar que, en els darrers 100 anys, el país ha viscut 3 onades migratòries. La Catalunya d’avui, doncs, no és sinó fruit d’aquesta transformació contínua: una circumstància que hem de tenir present per no caure en el parany de pensar “que la situació actual és excepcional i nova”.
En opinió de Xavier Aragay, però, aquest fet no treu que, com és obvi, ens trobem davant d’un repte. Segons va apuntar aquest especialista, del milió de nouvinguts que hi ha avui al país, prop de 600.000 han arribat els darrers 5 anys. Des del seu punt de vista, l’arribada d’aquestes persones és massa recent per poder fer diagnòstics del model de societat que tenim. És ara, doncs, quan hem de treballar justament per crear aquest model. Segons Aragay, d’aquesta feina en dependrà que, en un futur, puguem parlar de Catalunya com a “una societat diversa” o, per contra, ens hi haguem de referir com a una “diversitat de societats”.