Un palimpsest en un temple romà a l’Eixample

Per Roser Cavaller i Llobet

A l’edat mitjana, els suports per a escriure (pergamins, bàsicament) eren cars i difícils de trobar. Per aquesta raó, quan es considerava que un document ja no calia, s’esborrava, rascant el pergamí fins a treure’n la tinta, i s’hi tornava a escriure al damunt. Un palimpsest és un document antic reutilitzat. De vegades, però, quedaven restes del text antic que encara es poden llegir.

De manera anàloga, al carrer Bailèn 70-72, a la llinda de la porta que dona pas al vestíbul del Taller Masriera, el temple romà que van fer construir els Masriera el 1882, es pot llegir la paraula STVDIVM sota una imatge posterior. Les inicials A.M.D.G. són una abreviatura de l’expressió llatina Ad maiorem Dei gloriam, que significa literalment, «Per la major glòria de Déu», divisa de la Companyia de Jesús, un orde religiós catòlic. Aquesta espècie de palimpsest sintetitza els últims cent anys de l’edifici. Una història fascinant.

Lluís Masriera, la figura més emblemàtica de la família, concebia el teatre com la comunió de totes les arts i va contribuir-hi com a escenògraf, figurinista, autor, director, músic, maquillador i també com a actor. El 1921 va crear la companyia de teatre amateur Belluguet, activa durant quinze anys, de prestigi internacional, que va oferir una programació continuada amb d’altres de l’entorn de la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur, que el mateix Lluís Masriera havia impulsat.

La seu de la companyia Belluguet era al Taller Masriera. Inicialment, la sala no tenia escenari, només una cortina de domàs antic que feia de teló. Coincidint amb el desè aniversari de la companyia, Lluís Masriera va transformar l’edifici en el Teatre Studium, que es va inaugurar el 22 de febrer de 1933. La disposició de la sala i l’espai escènic seguia la concepció del teatre tríptic, d’acord amb la Maqueta que va presentar el 1925 a l’Exposició d’Arts Decoratives de París, premiada, i el 1926 a l’International Theater Exposition de Nova York.

El 1940 amb la dictadura, la companyia Belluguet es va refundar amb el nom de Teatro de los Artistas, i el Teatre Studium va esdevenir la seu provisional de la societat teatral Club Helena, que hi va mantenir programació de teatre i cinema fins al 31 de desembre de 1950. L’any següent, Lluís Masriera, ja d’edat avançada, va vendre la propietat a una entitat catòlica que hi va instal·lar una congregació religiosa femenina. Als anys 1990 es va obrir l’edifici al barri, amb activitats educatives, escèniques i de catequesi. Finalment, l’any 2009 l’última resident de la congregació el va llegar a la Fundació Pere Relats.

Tancat des del 2009 i davant el risc de la seva desaparició, el 2018 es va constituir la Plataforma Masriera a partir de tres entitats fundadores: l’Associació de Veïns i Veïnes de la Dreta de l’Eixample, el Casal de Joves la Dreixa i Òmnium Eixample. Gràcies a la mobilització de la societat civil, el consistori d’Ada Colau va acabar comprant l’edifici, i durant el mandat actual es vol enllestir el projecte executiu d’obres, per iniciar la seva rehabilitació tan aviat com sigui possible. Recentment, l’alcalde Collboni ha visitat el Taller Masriera per fer palès l’interès de l’ajuntament. El cas és que, independentment del color polític dels governs municipals, la Plataforma Masriera va fent camí i la recuperació de l’espai per al barri, amb la preservació del Teatre Studium, cada cop és més a prop.