“Un país normal té una hisenda (pròpia), que està al servei dels ciutadans i no al revés. En un país normal, el contribuent no tem aportar informació a l’administració pública perquè sap que aquesta la utilitzarà per a bones finalitats, per perseguir el frau i no per perseguir aquells que intenten de fer les coses el millor possible. En un escenari així, normal, la ciutadania té molt clar què és el que paga, però té molt clar també què rep per allò que aporta. I avui, a l’Estat espanyol, el ciutadà té una percepció de la hisenda pública molt allunyada de l’esmentada”.

Continuar llegint al blog d’Òmnium