Bar de Can Batlló al barri de la Bordeta de Sants, és 1/4  de 6 de la tarda del dia 28 d’abril. Voluntaris de la Junta d’Òmnium, la CAL i de Can Batlló posen cadires al voltant de l’escenari, proven els focus i posen a punt l’equip de so, despleguen el roll-up amb el logotip d’Òmnium i col·loquen una taula amb llibres de poemes i roses. Són gairebé les 6, la gent comença a venir, es reparteixen els programes de mà, un grup comenta:

– En aquesta edició hi participa molta gent, 31 parelles i per cert, els poemes son d’arreu.
– Sí, sentirem onze llengües diferents.
– Ah sí? Quines?
– Nepalès, japonès, guaraní, bubi, armeni,  romanès, anglès, ucraïnès, fabla, català i castellà.
– Per cert, enguany hi participen dos col·lectius de poetes del districte; “Poetes de Sants” i “Montjuïc poètic” del barri de la Marina. Abans de la mitja part, recitaran dos poemes molt emotius, un dedicat a na Muriel Casals i l’altre a tota la gent vinguda d’arreu que participen de la cultura catalana, perquè la consideren també seva.
– Doncs, que interessant!!! I dius que hi ha algú que canta?
– Bé, si, una llegenda tradicional extremenya i una cançó popular de l’Equador.
– Mira que bé! Però, amb tanta participació, estarem aquí fins les tantes…
– No, a les 9 en punt acabarem, els presentadors, en Lluís i la Johany, ho tenen molt ben preparat i aniran per feina.
– Qui són aquest presentadors?
– Són dos xerraires, aprenents de català dels dos grups que hi ha a la Marina.
– Veig que aquest any hi ha molta participació de la Marina, oi?
– I tant, mireu, ara veig el director del diari La Marina i el del programa Arrels de la ràdio del mateix barri. I també hi són les directores del CC Casa del Rellotge i de la biblioteca Francesc Candel.
– Ei, que la gent dels grups Xerrem de Sants també hi participem, jo mateixa sóc del grup del Centre Social i jo del de Cotxeres, sé que també hi participen els de la Fundació Serra i Fabra, les del Lluís Vives i altres.
– Ss ss, calleu! Que comença…

Després de la presentació inicial i els agraïments, en Jordi Esteban de la CAL ens explica de manera vehement la importància d’aprendre altres llengües tot conservant, potenciant i estimant el català. Les parelles van actuant i la gent segueix atentament les seves intervencions. Després de la mitja part, pren la paraula en Jordi Redondo, que breument explica el paper d’Òmnium com impulsor d’actes com aquest.

Ja han intervingut totes les parelles, s’han escoltat poemes dedicats a l’amistat, a la solidaritat i també a la terra de cadascú i als sentiments que desperta el seu record. Ha sigut molt emocionant, la gent aplaudeix amb ganes.

– Això s’està acabant, crec que ara recitarem un poema col·lectivament, ho diu en el programa de mà.
– És veritat, son les “Corrandes de l’exili” d’en Pere Quart.
– Ara comencem, ens dirigeixen des de l’escenari…
– Ara sí, ja hem arribat al final. Aquest Pere Quart m’ha fet emocionar.

Recollim les cadires, trigarem molt poc, perquè som molta gent.
Adéu! Fins l’any que ve.

Galeria d’imatges al Facebook d’Òmnium Sants-Montjuïc