El passat Divendres Sant, dia 29 de març, el nostre estimat Josep Piquer ens va deixar. Finalment la malaltia el va vèncer. El que no ha pogut vèncer aquesta malaltia és el record que mantindrem d’en Josep. Quan vam iniciar la creació de la junta d’Òmnium Sants-Montjuïc, ell s’hi va apuntar de seguida. I de seguida vam descobrir que darrere d’aquell home que vestia amb una sorprenent elegància i que acostumava a dur barret, hi havia una persona sorneguera, divertida, afable i pencaire com la que més. Sí, tot a la vegada! I era així d’una manera espontània i natural. No podríem descriure aquí tot el que ha estat en Josep, però sí que podem dir que la seva amabilitat, bonhomia i generositat han estat infinites i que el forat que deixa és immens. El país ha perdut un gran patriota, i la família d’Òmnium ha perdut un referent.

Josep, sense tu el món serà una mica més trist. Trobarem a faltar la teva ironia, el teu somriure generós i encomanadís, les teves ganes de tirar endavant qualsevol cosa per esbojarrada que fos, trobarem a faltar el brindar amb una copa plena de cava per cada ocasió, s’ho valgués o no. Però permet-nos ara fer un brindis, des de la nostra solitud, i aquesta vegada brindarem per tu, perquè sí, perquè t’ho mereixes.

Jordi Redondo,

Promotor de la fundació d’Òmnium Sants-Montjuïc