El passat 2 de febrer els participants del programa Quedem? de lleure i cohesió social vam poder visitar l’obrador del Forn Sistaré de Reus. Una troballa que ens narra Núria:

El matí es presenta fred i ventós, no convida gens ser al carrer. Hem quedat  davant el Forn Sistaré del carrer Ample, poc abans de l’hora, 2/4 d’11.

A l’obrador, hi ha ganes de Sistaré! Ja s’hi espera gent. Demanem d’agrupar-nos tots davant la botiga. Passem llista i fem via, anem per feina. Abans d’entrar a l’obrador fem una foto de grup i, glaçats, hi entrem. Poc dura la fredor, la calor dels forns ens alleuja i l’escalf dels germans Pàmies ens fan treure els abrics.

El passeig per l’obrador no solament ens endinsa en el món del pa, la seva història, història de família de forners (des que els sacs de farina pesaven cent quilos, fins ara que en pesen vint – i – cinc). Tant el Xavier com el Tomàs ens fan adonar que fer pa no és bufar i fer ampolles i ens parlen de maquinària,  forn de sola…; dels ingredients, farina, aigua, sal i ferment i llevat…  Ens exposen la diversitat de pa i altres exquisitats que fan com el fajol ecològic, l’espelta integral ecològica, el pa sense llevat, el  pa de pagès català IGP,  el pa de mestral amb farina de la Conca de Barberà, el pa de sègol, el pa de xeixa, pans especials, saludables, gastronòmics, barres gegants…

I com no, demà som Sant Blai,  dia de Blaiets i, també, de blats antics… El que ens conten, s’ho estimen, traspua amor als orígens i al territori, desprèn romanticisme, esdevé poesia. Els germans Pàmies mimen el que fan,  acaronen el pa. Serà per això que és tan bo?…

Un cop acabada la trobada, repetim la foto de grup, aquest cop amb barres gegants als braços i cuitem cap al carrer Ample, a proveir-nos per degustar per dinar el pa dels Sistaré. Avui encara el trobem més bo.