El nostre comunicant és un aficionat a l’astronomia, del barri de Porta. Té un petit telescopi que li permet veure, des del terrat de casa, quatre coses del nostre univers. Aquests últims dies –dins d’aquesta mena de segon confinament- coincideix amb un fet astronòmic interessant.

Cada vespre, si el cel està serè, podreu veure sortint per l’est un punt molt brillant: és Júpiter (que molts han confós amb Venus) i, una mica més a l’esquerra, un altre que és Saturn. El telescopi que té no és molt potent ni pot acoblar-hi una càmera de fotos, però ens envia dues instantànies que són el que realment es veu a través de la ullera. Li hauria agradat poder enviar-nos les “seves fotos”, el seu treball, però no és possible. Considera que veure Saturn, amb els seus anells, penjat a l’espai és una meravella.

En el cas de Júpiter, poder veure algunes de les seves seixanta llunes també és una experiència gratificant. Per cert, algunes de les llunes de Júpiter es poden veure amb uns bons prismàtics.