En un article publicat l’1 d’abril esmentava la necessitat de deslegitimar un acte de glorificació del franquisme com a primera premissa que hauria de complir, al meu entendre, qualsevol acció referida al contenciós sobre el monument a la Batalla de l’Ebre, situat al pas del riu per Tortosa. Avui afegiré dos noves premisses que complementen la tríada sobre la qual haurien de pivotar les solucions viables: el foment de la memòria democràtica i el manteniment del valor patrimonial del monument.

Des de la consolidació a la península ibèrica del model modern d’organització territorial en forma d’estat-nació, l’aparició i supervivència del catalanisme com a expressió de la voluntat política d’un col·lectiu humà han anat lligades a l’avenç progressiu dels règims liberal-democràtics i a la creixent implantació de la presa de consciència d’uns súbdits que s’han transformat en ciutadans, sovint a desgana de les elits governants. La iterada instauració, caiguda i reinstauració d’aquests règims ha vist i potser ha causat, degut a les seves mancances i fracassos, l’evolució del catalanisme des del regionalisme inicial fins a l’autonomisme ara superat per la preponderància de l’independentisme sobre una àmplia base sobiranista.

La lluita per la llibertat no acaba mai i, tot i que en el marc europeu la democràcia formal sembla assegurada, sovint la pràctica democràtica s’allunya dels seus principis teòrics. A aquest fet cal afegir-hi el rebrot cíclic de moviments totalitaris, dins i fora de la Unió Europea, que no hem de perdre de vista si no volem posar en risc les metes assolides. Per aquest motiu, cap ocasió és sobrera per al foment de la memòria democràtica i dels valors que encarna.  En el cas del monument a la Batalla de l’Ebre, i de tots els altres que encara hi ha dins i fora de les Terres de l’Ebre, aquest foment passa per un consens social i legal que estableix que els símbols de glorificació de règims totalitaris com el franquista han de ser retirats de l’espai públic i ubicats en espais de memòria on puguin ser correctament explicats i interpretats.

Pel que fa al manteniment del valor patrimonial del monument a la batalla de l’Ebre, aquest és també un requisit per a qualsevol actuació que es dugui a terme. Estem davant d’una obra que el Movimiento Nacional va encarregar a través de la Diputació de Tarragona al prestigiós escultor Lluís M. Saumells. Una escultura que va ser pionera en la seva època i que, més enllà del gust estètic de cadascú, mereix formar part dels compendis d’història de l’art. La dimensió, els materials usats, la tècnica constructiva, les solucions tecnològiques aplicades, en especial pel que fa al joc de llums, la converteixen en una icona artística malgrat que, com tota obra d’encàrrec, incorpori peatges marcats pel client. Per tant, per respecte a l’autor, a la resta d’artistes que hi van contribuir i a la mateixa obra d’art, cal prendre en consideració la resimbolització del monument en un espai de memòria i, per descomptat, no pensar de cap manera en noves mutilacions que la malmetin encara més.

El monument a la Batalla de l’Ebre requereix d’una acció que deslegitimi l’objectiu de glorificació del franquisme i que fomenti la memòria democràtica alhora que respecti una obra artística excepcional en el context de l’època. Aquest és, en la meva opinió, el debat de fons que no hem fet encara.

Josep F. Moragrega
President d’Òmnium Ebre