El passat dilluns 19 de setembre, els eurodiputats Josep Maria Terricabras i Ramon Tremosa van venir a Vilafranca per parlar sobre la visió que es té, des d’Europa, del procés català. Ho van fer en una taula rodona, moderada pel periodista Marçal Sintes i organitzada per Òmnium Alt Penedès, que era el tercer i últim acte del cicle “El procés català i el context europeu”.

Els dos polítics es van posar a la butxaca les més de cent quaranta persones que omplien l’Auditori del Vinseum amb el seu optimisme, fonamentat en la seva experiència a les institucions europees. Tremosa i Terricabras van explicar que el cas català suscita un gran interès informatiu, i té una bona cobertura per part dels mitjans de referència, com són el Financial Times i The Economist, i que les grans mobilitzacions dels darrers anys, amb el seu caràcter pacífic i festiu, desperten una gran admiració en els eurodiputats amb els quals tracten habitualment.

Es van mostrar convençuts que la Unió Europea, encara que no ho digui obertament, serà pragmàtica quan arribi el moment del reconeixement de la república catalana. “Ens faran un vestit a mida”, va afirmar Terricabras. També van destacar, amb molts exemples, el desprestigi i la falta de pes polític que té actualment Espanya al continent, per la qual cosa les amenaces de veto del govern de Madrid tenen poca credibilitat. Tremosa va dir que molts polítics europeus entenen la nostra “necessitat de saltar del vaixell que s’enfonsa”.

Els dos eurodiputats catalans es van mostrar més prudents a l’hora de dir quins països serien més favorables al reconeixement. Van elogiar, en aquest sentit, la discreció de Raül Romeva en la seva activitat diplomàtica, i van assenyalar que les simpaties dels països depenen més de la seva tradició democràtica que no pas del color polític que els governa. En processos d’independència anteriors, com el cas d’Eslovènia, els primers suports van arribar dels països nòrdics, que també són dels que han mostrat més interès pel cas català.

Ja en el torn de preguntes del públic, es va parlar del món econòmic, esmentant que al nostre país hi ha instal·lades sis mil multinacionals, que volen seguir en el mercat únic, i també hi ha força convenciment que, en una Catalunya independent, les oportunitats de negoci augmentarien.