Lamentem haver d’informar del traspàs de Domènec Ordeix, qui va ser el setè president d’Òmnium Cultural Terrassa, (1987-1989). Domènec Ordeix era també el pare de Xavier Ordeix, dotzè president de l’entitat (2012-2019). Durant el seu mandat fou el trasllat de la seu del carrer Sant Antoni al carrer Portal Nou on a més hi van fer construir un pis que posteriorment va ser utilitzat per Rialles, La Fundació Torre del Palau,….

Aquest es el text que va llegir el Ferran Pont, soci i bon amic de la família a l’enterrament.

Domènec Ordeix va ésser un molt bon pare de família, sempre amatent a les necessitats dels altres. La seva esposa l’Antònia, els fills i nets, tots ho sabeu prou bé. En qualsevol ocasió va fer tot el possible per mantenir unes bones i justes relacions amb tothom, començant pels familiars més pròxims.
Va treballar amb eficàcia i durant molts anys de comptable a cal Mitjans, al costat de l’enyorada senyora Dolors. Ja jubilat i a requeriment del seu bon amic Joaquim Badia hi va tornar per intentar sostenir l’empresa.
A redós de la Parròquia de Sant Josep va tenir una activa vida social de barri, el Grup escolar President Salvans de la Caixa de Terrassa n’és un bon testimoni. Regidor de l’Ajuntament l’any 1970 va introduir la informàtica i la programació a la casa gran. Després Catalunya i la justícia social el van portar a militar i a presidir a Unió Democràtica de Catalunya a Terrassa.
També ser President d’Omnium cultural, Promotor de TV20 la 1ª televisió privada de la ciutat, i de moltes altres activitats comunitàries, actuant amb molta discreció i pensant en el millor servei a la ciutadania.
En Domènec sempre va mantenir l’esperança cristiana de que treballant de ferm es podia progressar, es podia assolir la Catalunya lliure sempre somiada i fer realitat un món que cada dia fos més just i més fraternal.
Descansi en pau l’espòs, el pare, l’avi, el bon amic de tothom. Segur que el trobarem molt a faltar, però també recordarem el seu bon exemple, el seu respecte per tothom i sobretot la seva ferma voluntat de que totes les persones puguin tenir allò que necessiten per poder viure amb dignitat.