La immersió lingüística ha contribuït a la cohesió social al nostre país. Gràcies a això podem dir que som un sol poble

La plataforma Somescola.cat ha organitzat amb un èxit sense precedents la defensa, una vegada més, de la llengua catalana a l’escola. Ha explicitat als carrers de Barcelona que volem preservar la immersió lingüística a les aules. Un model avalat pel Consell d’Europa i considerat d’èxit en els darrers trenta anys de fer escola.

Per què una vegada i una altra el poble de Catalunya ha de sortir al carrer per dir ben alt i ben fort que volem que a la nostra escola se serveixi del català com a llengua d’ús, vehicular i d’aprenentatge? Per què de manera continuada es vol dinamitar aquest model lingüístic? Quin és l’objectiu, quan l’escola del nostre país no té cap problema amb el tema lingüístic?

Tot just l’any passat es va commemorar el trentè aniversari de la llei de normalització lingüística que fou aprovada pel Parlament amb majoria absoluta i una abstenció.

En l’esmentada Llei es declarà el català llengua pròpia de l’ensenyament a Catalunya i ha estat durant tots aquests anys que la tasca dels mestres i dels professors ha fet que la llengua catalana hagi esdevingut d’una manera serena i tranquil·la la columna vertebral de l’ensenyament a l’escola. S’usa, s’hi treballa i s’hi aprèn amb tota naturalitat.

Tots hem estat testimonis de l’arribada als nostres pobles, barris i ciutats de persones vingudes de fora i en conseqüència molts nens i nenes han omplert les aules i s’han incorporat al sistema educatiu català. Tots ells han arribat amb l’ús de llengües diverses, la qual cosa ha fet que la llengua catalana hagi esdevingut llengua franca i, a més a més, hagi ajudat, i molt, a consolidar la cohesió social al nostre país. Aquesta situació ha provocat que avui puguem dir que som un sol poble. Aquesta és una riquesa molt gran com a país i ens dóna molta força per poder encarar el futur que ha de venir. Per tant, cal mantenir el model a les escoles catalanes en nom dels bons fruits cultivats per aquest sistema, sense detriment del coneixement d’altres llengües.

Certament que neguitegen, i molt, les agressions constants al català per part d’organismes estatals i per part del mateix Ministeri de Madrid que hauria de vetllar per totes les llengües i no només per la que, per un dret de conquesta iniciat al segle XVIII i refermat durant el segle XX, es considera ‘lengua común’. Aquesta situació constant d’agressió en l’àmbit polític i judicial provoca neguiteg i intranquil·litat a la comunitat educativa.

És doncs per aquest motiu que hem estat molts i molts que hem sortit al carrer per tornar-la a defensar i dir d’una vegada per totes: PROU agressions a la llengua catalana.