Hi havia una vegada

I hi havia una vegada més,
una vegada, que no ho era pas,
cap vegada, perquè a la vegada
de ser vegada, volia ser més vegades,
però com que tot no pot ser dit a la vegada,
tornem a començar dient,
que hi havia una vegada que…

IL ETAIT UNE FOIS

Et il était une fois de plus,  
une fois, qui ne l’était pas,
aucune fois, parce qu’à la fois
d’être fois, elle voulait être plus d’une fois,
mais comme tout ne peux être dit à la fois,
on recommence en disant,
qu’il était une fois…

HABIA UNA VEZ

Y había una vez más,
una vez, que no lo era,
ninguna vez, porque a la vez
de ser, vez, quería ser mas veces,
pero como todo no puede ser dicho a la vez,
volvemos a empezar diciendo,
que había una vez …

HI HAVIA UNA VEGADA

I hi havia una vegada més,
una vegada, que no ho era pas,
cap vegada, perquè a la vegada
de ser vegada, volia ser més vegades,
però com que tot no pot ser dit a la vegada,
tornem a començar dient,
que hi havia una vegada…

Ester Xargay va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 1960. És llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, és poeta, vídeo-artista, agitadora cultural, novel·lista, traductora i assagista. Per a ella el llenguatge és literatura i un concepte visual que explora mitjançant la fonètica i la música, així com les combinacions de text, gràfics i sons. Xargay juga amb la semàntica i les paraules. Porta el llenguatge al límit de la experimentació. Participa en investigacions poètiques de caràcter extremadament divers i també treballa com a vídeo-artista i com a traductora d’Adrian, Todorov, Pascal, Queneau i altres autors. En la seva poesia literària, que combina amb la seva vídeo-poesia, s’identifica amb escriptors com Marcel Duchamp, Laurie Anderson, Joan Brossa o Benet Rossell, que també estableixen una estreta connexió entre l’art visual i el text. Utilitzant mitjans interdisciplinaris, Xargay intenta forjar nous enfocaments i codis artístics.  El vídeo, una xarxa de llenguatges completament oberta i impredictible, és el mitjà que utilitza com a base per al seu qüestionament sobre l’art, l’artista i el destinatari, i fins i tot per a la crítica social i política.