Poesia

Ets matussera, sapastre, destralera!

Cosa fina, rebonica, ballarina!

M’agrades així, elegant,

bruta de fang.

Blanca Llum Vidal va néixer a Barcelona el 1986, arran de mar. Ha viscut a Casserres uns quants anys i ha tornat a ciutat. Ha publicat La cabra que hi havia i Nosaltres i tu. Ha editat la poesia d’Àngel Guimerà i les Dues Catalunyes d’Àngel Carmona. Ha col·laborat en algunes publicacions col·lectives. Les darreres: Màscares i reclams —vint dones interpreten Montserrat Abelló— i Ningú no ens representa —poetes emprenyats. Els últims textos que ha escrit sobre altres s’han ocupat del Tractat sobre l’amor heroic d’Arnau de Vilanova, de El ansia de la pandorga d’Orlando Guillén i de les Tres sorores de Salvador Espriu. Sempre trenca el càntir quan se’n va a la font perquè li agrada beure amb les mans fent cassoleta. És amiga de dimonis, de rampells i de cabrits. Actualment viu a cavall dels Països Catalans i de la Poesia. Els seus poemes et burxen el cor, inesperadament, amb una mà.