.xancletes i botes militars.

Traducció de Sílvia Aymerich i Lemos

Gent amb xancletes contra gent amb botes militars.
I tanmateix no, no hi ha “contra”.
Cap contraposició.
La gent amb xancletes
espera gent amb botes militars,
compten els passos, els dies:
– tres-cents seixanta-cinc, tres-cents seixanta-quatre…

O bé no esperen.
I fan maletes cap a Grècia.
Vacances, estiu…
Al capdavall, ningú és responsable.

O bé no esperen i fan maletes cap a Grècia,
però alhora donen, donen diners
per a botes militars d’estiu,
noves de trinca, de Nobuk i Cordura,
de les que respiren,
per a salvar tots els Aquilles.

D’opcions, n’hi ha un munt.
Siguin correctes o no.

Al vespre, els de les botes militars
amollen llast
I com crancs que s’amaguen a la closca,
s’enfunden els sacs de dormir,
on s’enrotllen una estona,
en vides paral·leles als smartphones,
una mica enlluernats:
«Grècia. Genial. Un dia jo també…»
I tot seguit tenen somnis angoixants
amb mènades o sirenes
de veus meloses.

Dorm, amor meu.
Ja saps que a la matinada
la gent amb botes militars
sempre somnia
amb els de les xancletes
i amb aquells altres, els de les sandalietes ortopèdiques.

Iryna Tsilyk va néixer el 1982 a Kíiv, Ucrània. Estudià Teatre, Cinematografia i Televisió a la Universitat de Kíiv i ara és directora. Escriu poemes, cançons, prosa i llibres per a la canalla. El 2011 va ser guardonada amb el premi Coronation of Word. També va guanyar el premi lliurat al festival de literatura ucraïnesa Molode Vyno els anys 1999 i 2001 i tant el Gran Premi com el Premi del Públic a Pidkowa Pegasa, un altre festival de literatura ucraïnesa. Tsilyk va escriure i dirigir els curtmetratges Wdosvita (2008, “L’hora blava”), Pomyn (2012, “Commemoració”) i Dim (2016, “Casa”). Va dirigir dos documentals per a la pel·lícula almanac The Invisible Battalion (“El batalló invisible”) que tracta de dones ucraïneses en guerra (2017). El seu documental de llarga durada The Earth Is Blue As an Orange (“La Terra és blava com una taronja”) sobre civils que viuen a la zona vermella de Donbass  es va estrenar al Festival de Cinema Sundance el 2020 i va guanyar el Premi de Direcció al Documental de cinema mundial.

Sílvia Aymerich i Lemos va néixer a Barcelona el 1957. És Poeta, novel·lista i traductora. És llicenciada en Ciències Biològiques i en Filologia Anglogermànica per la Universitat de Barcelona, mestra de català per la Universitat Autònoma i diplomada en Traducció per la Universitat de Perpinyà. Ha publicat entre d’altres els següents llibres: La meva Europa (Premi Amadeu Oller 1985), Berlín Zoo (1991), Els déus de Califòrnia (Premi Ciutat d’Elx 1993), Ulls de pantera (1994) i Gelati! (1998). Ha traduït un grapat d’autors europeus i americans al català: John Ruskin, Bram Stoker, Arthur Conan Doyle, Isaac Asimov, Josiana Vicenzutto, Ursula K. Leguin, Jean Rosmorduc, Georg Weerth o Menna Elfyn. Pel que fa a la traducció poètica, ha publicat autotraduccions al francès i a l’anglès i ha estat traduïda a l’occità, al romanès i a l’italià dins de revistes literàries europees i americanes. Des de 2012, amb Thierry Offre, del Pen Occità, treballa en Versions Múltiples, un projecte de traduccions literàries entre autors europeus actuals.