L’olivera

Al mig del bancal
l’oliver allarga les branques
fins al ribàs ombrívol.

Davall la terra
les raïls furguen assedegades
fins al subsòl humit.

Si ve una pluja tenaç,
amerarà els terrossos de saó.

Si ve una pluja voraç,
esventrarà el marge de còdols.

Aquell dia la set i l’aigua aniran a rebolcons.

Teresa Tort Videllet. Ebrenca, nascuda el 1967. Aclimatada al Garraf. Filòloga per passió. De professió, dinamitzadora de l’ús de la llengua. Col·laboradora en diversos mitjans: al blog de Vilaweb «Agafada al vol»; al setmanari L’Eco de Sitges; al digital Racó Català. Ha publicat diversos relats en llibres col·lectius, com ara «Tres testaments inèdits» i és autora del llibre divulgatiu 100 Paraules ebrenques agafades al vol. Darrerament, el seu poemari Gramàtica fútil ha estat guardonat amb la Rosa d’Or de la Pau al 48è Premi de Poesia 2024 de Castellitx. Va aprendre poesia per transmissió oral i en va començar a escriure fa molt de temps. És membre del col·lectiu Rims de Sant Pere de Ribes.