Albada

Palpentes blanques de les teues mans
calcigant-me la galta,
el cos que cec m’amera de fragants
respirs. Baf que m’exalta
quan et despertes, lent
retorn al dia. Bauba malaptesa
dels braços resseguint-me, a cient
dels ulls que una lleganya emmalesa.
La natja humida, si amb la llengua hi passo
i hi bufo per glaçar-la. Els mugrons
erectes si amb els llavis els amasso.
Els dits. La matinada, que és més vella
que l’anar a peu, ens demana cançons,
i res: juguem amb ella.

Joan Todó Cortiella va néixer la Sénia el 2 d’abril de 1977. És poeta i escriptor. Ha publicat dos llibres de poesia; Los fòssils (al ras) (2007) i El fàstic que us cega (2012). També ha publicat narrativa: A butxacades (2011) i L’horitzó primer (2013). En relació al lèxic que fa servir, diu ell mateix: “Voldria desfer un petit equívoc: no tots els mots «rars» que empro són ebrencs (o tortosins, o patxets, o com vulgueu dir-ne), no són allà com una marca localista. No hi ha cap pretensió de puresa, ni tan sols una elucubració tel·lúrica. N’hi ha de balears, per exemple, que són un empelt involuntari derivat de les lectures juvenils de Blai Bonet, Miquel Bauçà o Andreu Vidal. Són, senzillament, paraules que m’anaven bé per dir el que volia dir. I que, al primer llibre, Los fòssils (al ras), hi són d’una manera inconscient; vull dir que jo també em pensava que estava escrivint amb les formes lingüístiques de la meva terra, i que va ser en revisar les proves que em vaig adonar que no del tot…”