Bleu, saignant, à point, bien cuit

Crua. Estic viva, però crua. La meva

carn elàstica me la imagino blana i

llenegosa entre les dents. Poc digestiva.

I mentidera. La sang me l’afiguro fent-se

rosa barrejant-se amb guarniments de base

làctica. Lliscosa. Lletosa entre les dents i

mentidera. La pleura: no sé on és.

El pàncrees: no sé on és. La melsa:

no sé on és. Potser fa sucs i és

mentidera com la dona del mercat

prometent-me el tall més tendre. I jo tan

crua. Estic viva, però crua. La meva

pell elàstica. La meva fractura vertebral.

Els meus esfínters. La meva obertura:

em paralitzen. Me’ls imagino blans i

llenegant entre les dents. Poc digestius.

I mentiders. —Cinquanta quilograms de carn

sisplau i me la posa ben fineta. Me la talla

ben arran del precipici. Ben al límit del

vertigen vascular:

el meu ventre és

un avenc. Potser fa sucs i és

mentider com déu cuinant-te la carn

crua. Estàs viva. Repugnant. I crua.

Maria Sevilla, nascuda a Badalona el 1990 és autora de la recopilació Dents de polpa (AdiA Edicions, 2015, Premi Bernat Vidal i Tomàs de poesia) i Kalàixnikov (Món de llibres, 2017, Miquel Àngel Riera de Manacor de poesia). Ha estat la poeta seleccionada per representar la poesia catalana al Festival Internacional de poesia de Barcelona del 2017, celebrat al Palau de la Música de Barcelona. Ha realitzat la seva tesi doctoral sobre la novel·la La passió segons Renée Viven, de Maria-Mercè Marçal. Els seus poemes han estat traduïts al castellà, anglès, turc i croata.