Enveja

Erupciona volcànica

a la pell, ni la raó l’anul·la

ni el pudor l’arronsa

ni l’emoció l’esquiva

ni la voluntat l’ofega.

La meva enveja és tan voraç

que tan sols puc comparar-la

a l’alegria radiant, inaturable,

desaforada alegria

de saber que allò que envejo

algú altre ho té.

Cèlia Sànchez-Mústich va néixer a Barcelona el 1954. De formació musical, s’ha dedicat a l’escriptura. És poeta i narradora, i sovint ha col·laborat en mitjans de comunicació i propostes culturals. Ha obtingut, entre altres, els premis Rosa Leveroni i Miquel de Palol, de poesia, i els Don-na i Mercè Rodoreda de narrativa. Diversos poemes seus han estat antologats i traduïts. Entre els seus llibres destaquem les novel·les Les cambres del desig i Tercer acte d’amor, i els seus darrers poemaris Temperatura humana, Taques, i Llum de claraboia.