Pigues

Aixecà l’esguard vers les estrelles,
i elles, encisades de tanta boniquesa,
van trontollar, i caure, una a una,
sobre la galta, on, amb enveja,
les he vistes ennegrir, una a una.
Ibn-al-Labbana de Dènia (Versió de Josep Piera)

Algú va dir
que les pigues de la teva esquena
eren estels que havien enfosquit.
La bellesa és això: un ram de signes
que il·lumina la foscor d’una caverna.
Però ha passat el temps, que sap engrandir l’art
a costa de la vida.
Ja tot s’ha transformat; també nosaltres.
Tot anuncia
el ritual salvatge de l’ocàs.
Tu encara ets
aquell mirall on uns ulls poden viure.
Jo només sóc
el que resta de nit entre les teves pigues.
No tinguis por de mi
ni del foc de la pedra
que amago a la butxaca.
Recorda-ho quan em miris:
els boscos més antics són els que més crepiten
i les nits no són fetes a mida de ningú.

Eduard Sanahuja Yll va néixer a Barcelona el 1953. Poeta català. Va estudiar Filologia Romànico-Hispànica i Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Actualment és professor del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura a la UB. El 1989 va fundar, conjuntament amb altres tres poetes, l’Aula de Poesia de Barcelona, de la qual és vicepresident. Ha publicat El gos del Galiot (1981); Mirador (1983); Doble joc (1988); En defensa pròpia (1994); Compàs d’espera (2006); El llançador d’espases (2013); l’antologia Sang barata (2015); Teories del no (2016); Monòlits. Frases fetes per commemorar desfetes (2019); i Poemes de Calvus (2020), totes obres de poesia. Ha estat inclòs a Sol de sal. La nova poesia catalana, Antologia 1976-2001 (2001), a 20 del XX. Poetas catalanes (2013), a Mig segle de poesia catalana (2018) i a La hora indefensa – L’hora desarmada. 15 poetas catalanes (2021). Ha traduït al català una part de l’obra poètica de Blaise Cendrars, Prosa del Transsiberià (1992), i Capsa d’escats (2008), del poeta aragonès Javier Carnicer.