Vinyes verdes vora el mar

Vinyes verdes vora el mar,

ara que el vent no remuga,

us feu més verdes i encar

teniu la fulla poruga,

vinyes verdes vora el mar.

 

Vinyes verdes del coster,

sou més fines que la userda.

Verd vora el blau mariner

vinyes amb la fruita verda,

vinyes verdes del coster.

 

Vinyes verdes, dolç repòs,

vora la vela que passa;

cap al mar vincleu el cos

sense decantar-vos massa,

vinyes verdes, dolç repòs.

 

Vinyes verdes, soledat

del verd en l’hora calenta.

Raïm i cep retallat

damunt la terra lluenta;

vinyes verdes, soledat.

 

Vinyes que dieu adéu

al llagut i a la gavina,

i al fi serrellet de neu

que ara neix i que ara fina…

Vinyes que dieu adéu!

 

Vinyes verdes del meu cor…

Dins del cep s’adorm la tarda,

raïm negre, pàmpol d’or,

aigua, penyal i basarda.

Vinyes verdes del meu cor…

 

Vinyes verdes vora el mar,

verdes a punta de dia,

verd suau de cap al tard…

Feu-nos sempre companyia,

vinyes verdes vora el mar!

Josep Maria de Sagarra va néixer a Barcelona el 5 de març de 1894 i va morir el 27 de setembre de 1961. Essent molt jove ja va descobrir que volia ser escriptor, i amb divuit anys va guanyar un premi als Jocs Florals. A més d’escriure, també es va dedicar al periodisme, a la traducció, a la literatura, al teatre i a la poesia i va col·laborar amb la premsa. Gran part de la seva poesia s’inspirava en antigues llegendes i en cançons populars, cosa que el va fer molt conegut. Inspirat en els paratges de la Costa Brava i amb l’ajuda d’una invitació de Josep Pla a la seva masia, Josep Maria de Sagarra publicà el 1923 un dels poemaris més rellevants i més populars de la poesia catalana de postguerra, Cançons de rem i de vela, que inclou el seu “Vinyes verdes vora el mar”. Aquest el va musicar en Lluís Llach.