Metamorfosis

 

Jauen en un espai blanc, inerts,

semblen morts.

Respiren mooooolt lentament.

Profundament.

La panxa puja i baixa,

el batec del cor,

una parpella

s’obre i es tanca,

uns ulls que miren a cada costat,

un cap que gira, a banda i banda,

es tensen el músculs de cames i braços,

un calfred,

un espasme quasi elèctric

els alça

i es posen dempeus

i tremolen

i piquen de mans i de peus

i criden molt fort

agitant-se com bojos,

agitant-se

amb follia

criden molt fort,

piquen de mans i de peus

i s’estiren,

un espasme, un calfred,

relaxen els músculs de cames i braços,

el cap ja no va a banda i banda,

els ulls queden perduts,

les parpelles fixades,

el cor no batega,

la panxa parada,

respiren mooooolt lentament,

semblen morts,

inerts,

jauen

en un espai blanc.

Laia Prat va néixer a Barcelona el 1982. És antropòloga de formació i treballa com a professora. També dinamitza tallers d’escriptura per a totes les edats, a biblioteques i escoles, i escriu narrativa i poesia. L’any 2015 va rebre el Premi Ciutat d’Igualada Joan Llacuna de Poesia pel seu primer poemari, Al revers del tapís (Viena, 2016), i el 2017 va rebre el Premi Sant Narcís de Girona pel recull de contes Coses que passen (Curbet Edicions, 2017). També ha format part de Bones confitures, la primera antologia de microrelat en català, a càrrec de Jordi Masó (Témenos, 2019). El 2022, Bestiari, obra de la que forma part “Metamorfosi”, ha estat reconegut amb el Premi de Poesia Ventura Ametller. Actualment viu a Sant Quirze del Vallès.