Dansa furtiva

Maltractada, torturada i violada
la dona tatxa l’escassa engruna
i dóna a cada infant el tros més tendre.
Cap infant no és el seu fill,
però tots ho són, tots hi esdevenen.
La dona intenta d’apedaçar la vida
quan el sostre poruc
que els guarda de les bombes
torna a brogir.
La dona, amb els fills que la història li ha donat,
esperarà demà i més encara.

Helena Porteros Liroz va néixer a Tudela, Navarra, el 1968. Va arribar a Barcelona de ben petita i va fer del català la seva llengua adoptiva. Des d’aleshores l’ha utilitzada per escriure poemes d’alta densitat anímica. Fins el 1998, any en què s’edità el seu primer llibre Escrits a la pell (Ardeas Poesia), Premi Memorial Anna Dodas 1999, havia publicat en llibres col·lectius tant de poesia com de narrativa: Poesia noranta (Oikos Poesia), Del camí (Germania) i Una Coloma a la lluna (Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet), i també en algunes revistes de poesia com Òc i Revista d’Òc, on va ser traduïda a l’occità. Ha estat antologada a Contemporànies (Universitat Rovira i Virgili) i Vint-i-una i una poetes per al segle vint-i-u. Antologia (Capaltard). Participa en recitals i tertúlies literàries, perquè sap que la poesia és ritme i el ritme és so. Se l’ha pogut sentir a Cabrera, a la Mostra de Poesia d’Arenys de Munt, a les Recitacions de Santa Coloma de Farners, als encontres de poetes i titellaires, a recitals espontanis i no tan espontanis de locals i racons de Barcelona.