Ara mires el bosc

Ara mires el bosc
que gemega llanguit
i amb la ploma fas versos.
És inútil, ja ho saps,
fer reviure el que és mort.
Has trescat, has llegit,
i al carrer del record
on jugaves hi ha neu.
No somiïs París.
Baudelaire s’ha acabat
i Vallejo és a un sot
d’on habita l’oblit.
Cal cremar tot en cant.
No hi ha eixida. Amb dolor
pariràs el que escrius.
Cada mot que has après
amb amor t’ha deixat
al cervell un estigma.

Ponç Pons va néixer a Menorca el 1956. És Llicenciat en Filologia Hispànica i Catedràtic d’Institut de Llengua i Literatura Catalanes. És autor de narracions, novel·les, teatre i poesia. Viola d’Or als Jocs Florals; premi de la Crítica Serra d’Or i premi Nacional de la Crítica. Com a traductor de poesia, ha guanyat el premi Cavall Verd. La seva obra figura a les més importants antologies, ha estat traduïda a diverses llengües i l’ha fet mereixedor, entre d’altres guardons, del premi Ramon Llull i de ser nomenat Escriptor de l’Any pel Govern de les Illes Balears per la seva creació literària.