Maduresa

Trenca el mirall i viu l’ara mateix, 
alliberat de pors i de recances. 
Cada fragment repetirà el teu rostre 
vers l’infinit, on es refan les coses, 
per oferir-te una imatge completa. 
Trenca el mirall i tria ser qui ets 
contra la por i la mort. Trenca el mirall. 

Jaume Pomar va néixer a Palma de Mallorca el 1943 i va morir a Bunyola el 2013. Fou poeta, narrador i assagista, net del pedagog Jaume Pomar i Fuster. El 1973 es llicencià en periodisme a Barcelona després de passar per València, però prest es va incorporar a treballar en l’administració. Fou el bibliotecari i documentalista de la Casa Museu Llorenç Villalonga de Binissalem. 

Fundà  i dirigí, amb Guillem Frontera, la col·lecció de poesia La Sínia dins de l’editorial Daedalus (1965-1968). En aquesta col·lecció és on es publicà el seu primer llibre de poesia: Tota la ira dels justos (1967), guardonat amb el premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia del 1966. Pocs anys després, el 1970, tornà a guanyar el mateix premi amb Inútil fracàs. Seguí molt prolífic amb Les quatre estacions (1991, premi Cavall Verd), Retorn a casa (1992), Llavis de marbre blanc (1993), Frontissa (1993, premis Literaris de Girona-Miquel de Palol), L’illa del silenci (2009, premi Manuel Rodríguez Martínez de poesia d’Alcoi) i Cants de Montalt (2012, premi Pare Colom d’Inca). Pòstumament es publicà la seva obra poètica completa El valor de la paraula (2014).

Com a narrador destaca Un dia o altre acabaré de legionari (1987, premi Joan Santamaria) i Bolla negra (2010), El temps que fuig (1997) i Temps inconjugable (2001).  Com a assagista cal destacar la seva tasca com a estudiós de l’obra de Llorenç Villalonga.