Aquell estiu al Guinardó

En vas dir la ciutat cremada
en un telèfon, de matinada.
Poc després, un taxi t’apropava
i un agredolç adulteri feia entrada.

He de regirar molt, massa, en el record
per admetre que, aquell estiu,
si més no, era cert que jo t’estimava.

La teva passió es va escolar
pels reguerons d’una ambició
no sé si del tot controlada…

La meva passió no va sobreviure
l’hivern, ni l’antiguitat dels cingkos
de Garriga i Roca, a cap distància.

La nostra passió va ser com una casuarina
de branquetes verdes i molt fines,
amb nusos, del parc del veïnatge.

Mentre la ciutat cremava en l’estiu inclement,
nosaltres feríem d’insolència apassionada,
i la tardor, el meu moment, i el gener,
el teu, ho esborrarien tot, amb una ventada.

Marta Pessarrodona va néixer a Terrassa el 1941. Poeta, traductora i crítica literària. És la seva una poesia que practica amb absoluta espontaneïtat. Els poemes de Marta Pessarrodona són poemes que sempre parlen amb algú, que saben a qui s’adrecen, que es posen al davant un tu que immediatament converteixen en còmplice.

Aquesta autora catalana és, probablement, la millor poeta catalana actual, per la solidesa poètica de la seva veu, per la singularitat de la seva poesia, i per la versatilitat del seu verb dins d’un timbre líric inconfusible. Marta Pessarrodona, va ser l’última parella de Gabriel Ferrater i evoca una vivència íntima amb el poeta.

El 2019 va guanyar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanea, instituït per Òmnium Cultural l’any 1969, en reconeixement a la seva trajectòria. El 2020 va rebre el Premi Rosalía de Castro, Centro PEN Galicia. La seva trajectòria poètica va ser reconeguda el 2022 amb el Premi Especial de Poesia de la Fundació Jesús Serra. El 2023 va ser guardonada amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, juntament amb l’editor i activista cultural Eliseu Climent i la cantautora Maria del Mar Bonet, premi lliurat el 7 de setembre.