Tics poètics: “Nocturn”, de Jordi Pere Cerdà
Nocturn
Nit negra poant l’esma d’unes cases adormides;
parpelles dolces, les façanes clouen els ulls de les finestres
amb un perfum d’intimitat i la llum d’oli del silenci.
Al davant meu jau un poble, perfecció d’un miracle
encertat entre quatre camins
i una riera que la lluna
té presonera dins les ombres,
com unes llàgrimes de plata.
Els horts habiten la fredor de la nit;
tot just s’hi mou una fulla
l’escarpidor del vent,
del gest inútil d’arreglar un cabell.
Els quatre cavalls que menen mos sentits
petgen mon cor d’una premuda
que em fa brollar la pena als llavis,
esclatant com un roc foguer.
I, en l’instant sobtat,
l’horitzó negre s’obre
al lent traspàs d’una estela perduda
en busca d’un camí de llum.
Jordi Pere Cerdà, Antoni Cayrol, més conegut pel pseudònim, va néixer a Sallagosa, 4 de novembre de 1920 i va morir a Perpinyà l’11 de setembre de 2011. Fou un poeta, narrador, dramaturg i promotor d’activitats culturals a la Catalunya del Nord. Va formar part de la generació d’escriptors nord-catalans composta, entre altres, per Pere Verdaguer i Joan Morer. Participà en la creació del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, la Universitat Catalana d’Estiu i la publicació de l’Almanac català del Rosselló, entre altres iniciatives a favor de la difusió i normalització de la llengua i la cultura catalanes.
Afiliat al Partit Comunista Francès, entre el 1952 i el 1953 fou batlle de Sallagosa. En aquests primers tempteigs creatius ja s’observen els principals trets distintius que articularan l’obra literària de Jordi Pere Cerdà: l’atenció a les manifestacions orals de la cultura popular cerdana, el compromís amb els esdeveniments socials i polítics que afecten el seu territori, i el gust estètic de tractar la natura com una deu viva i fonda d’on brolla la paraula més íntima de l’autor.
L’any 1960 es va establir a Perpinyà amb la seua dona Elena Cristofol i els seus fills, s’ocupà de la Librairie de Catalogne, negoci que farà servir d’enllaç clandestí per a la difusió de les obres antifranquistes editades a París, per fer de llibreter i promotor cultural, compaginant aquestes tasques amb la de col·laborador en diverses publicacions, des de les quals donà a conèixer amb profunditat els problemes de la cultura catalana a la Catalunya del Nord mitjançant nombrosos articles.
El 1995 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. L’any 2006, una plataforma va cercar suport per a proposar-lo com a Premi Nobel de Literatura.