(por)

no corre perill la seua ànima
La nena flor que mira reme els vidres
La immensitat no pot mai desfer-se
aquell baluard seu de cel massís
en les entrayes d’un clot la nena
que salitrona els tolls mig descalça
i creu en la por més ferotge
no corre perill aquell bes que imagina
no és esquer ni mos la innocència
que vola i té cor la nena impedida
que aixeca els seus braços com ales
la seua ànima és cosa del temps
que no és veu quan siga ja ahir
la nena que juga a ser mare de tot
dirà que la nit ja no és de rajoles
mig soltes ni farà cas dels udols.

Francesc Pastor va néixer a Alacant el 1962. Ha sigut mestre, professor a la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant i escriu, sobretot poesia. Forma part del grup Dilluns Poètics, emplenant setmanalment de versos les aules de moltes escoles. Té publicats diversos poemaris, com ara Les vuit raons de tristesa d’Eugeni Mar (Premi Joan Valls 1985); Fils de llum i Nus de somnis (Premis ciutat de Torrent 2017 i 2019); Espill brut (Premi 25 d’abril-Ciutat de Benissa 2019); Lletres de viatge (Premi Marc Granell d’Almussafes 2017), A mossos (Premi Bernat Vidal i Tomàs 2020), i recentment el poemari Ànima, que va obtenir el Premi Màrius Torres 2021. Apareixen també poemes seus en l’antologia A Alacant. Els dimarts poètics de la Naia. Tanmateix, ha obtingut els premis Benvingut Oliver de Catarroja 2022, en les modalitats de narrativa adulta i juvenil, amb les obres Algú i Rosa respectivament.