Tics poètics: “Marcianet de Mart”, de Joan Miquel Oliver
Marcianet de Mart
Era un marcianet de Mart,
tenia quatre braços
i no era ni baixet ni alt,
i veia de ca seva paisatges florescents,
antics mars eixuts i estava molt content
(però un dia sa cosa va canviar).
Era un marcianet de Mart,
tenia es cos d’escata
i no era ni primet ni gras
(però un dia sa cosa va canviar)
i veia de ca seva rovell incandescent,
poblets molt a lluny i estava molt content
(però un dia sa cosa va canviar).
Era un marcianet de Mart
tenia sa mirada lluminosa
i es cervell en blanc
(però un dia sa cosa va canviar)
i veia de ca seva jardins de ciment
i cuques de llum i estava molt content
(però un dia sa cosa va canviar).
Joan Miquel Oliver, va néixer el 1974 i és un músic i escriptor solleric. Ha passat per grups com Fora des Sembrat i La Fosca però és més conegut perquè fou el guitarrista d’Antònia Font, grup de pop mallorquí que es guanyà públic i crítica amb àlbums com Alegria (2002), Taxi (2004) o Lamparetes (2011). Ha continuat la carrera musical en solitari: Surfistes en càmera lenta (2005), Bombón Mallorquí (2009), Pegasus (2015), Atlantis (2017) i Elektra (2018). Pel que fa a l’escriptura literària, Oliver ha publicat el poemari Odissea trenta mil (2002), el relat El misteri de l’amor (2008), l’obra de teatre Un quilo d’invisible (2013), un dietari sobre l’inventor del psicobloc titulat Setembre, octubre i novembre (2014) i la novel·la alienígena Alexandra Schneider und ihr Casiotone (2018).