Tics poètics: “No et puc dir res”, de Laia Noguera
No et puc dir res
No et puc dir res
que ja no sàpigues.
La llum tot just ateny
el llindar imprecís de les ombres
que projecta el teu gest.
El penya-segat no pot cloure’s
sobre el mar sense perdre
la natura de fre del vent.
Puc dir-te
si la sal s’ha vessat
sobre les estovalles
o si hi ha imprès
un tros de llavi
al cantó de la copa.
I de què et serviria?
Tot es desmembra.
El vidre del got és un prisma
que allibera els fragments de sol
que s’han escapolit de les cortines.
Tot es desmembra.
El món es desmantella en l’entreacte
dels nostres petits gestos amb les mans.
Tot es desmembra.
El temps t’esquiva
i el sol es deixa fondre
en els llindars
de les ombres que se t’escapen
com tu de tu mateix.
No et puc dir res.
Nosaltres no parlem
el mateix idioma:
per molt que te m’acosti, no hi seràs.
Laia Noguera i Clofent va néixer a Calella el 1983. És filòloga, poeta, dramaturga, traductora i música catalana; ha publicat els llibres de poesia L’oscultor, premi Amadeu Oller, Fuga evasió, premi Recull 200, No et puc dir res, premi Martí Dot, Triomf, premi Miquel de Palol. També ha publicat l’adaptació teatral (feta juntament amb Albert Mestres) de la Disputa de l’ase, d’Anselm Turmeda.
Ha traduït del basc Kirmen Uribe, Miren Agur Meabe, Leire Bilbao i Itxaro Borda; de l’italià, Teresa di Cosimo i Luigi Manzi; del gallec, Xavier Rodríguez Baixeras, i de l’occità, Aurélia Lassaque.