Tics poètics: “Himne de les dones de casa”, de Guillermina Motta

Actualitat

Himne de les dones de casa

Som les dones de casa

uns àngels de virtut.

Defensarem a espasa

la nostra solitud.

Solitud que ens fa fortes

per lliurar el gran combat:

no ensorraran les portes

de la felicitat!

La nostra llar és la nostra alegria

i l’estimem amb amor infinit,

i no ens importa bregar tot el dia

si, quan ve el vespre, ens somriu el marit.

Rentar i planxar i comprar i la cuina,

i estar a l’aguait dels paranys i el perills.

Conservar el cos i la pell tota fina

per ell, que es cansa i treballa pels fills.

Per tots, ser un àngel. Per tots, un somriure,

sempre contentes de ser un escarràs.

Fer de pomada si els cou el mal viure,

xarop, si tussen, si es trenquen, pedaç.

Tornar-se flor si avui fa primavera,

fer de paraigua quan cau un ruixat.

Manta, edredó, matalàs, coixinera,

i sempre exemple de fe i castedat.

Ser parallamps, tornavís, o ser vela,

burro dels cops, papallona o gosset.

Passar pel món sens deixar cap estela:

defensarem amb delit aquest dret.

Si les dolentes, les divorciades,

les feministes no ho volen així,

prenguem les armes les bones casades

que som felices del nostre destí.

Som les dones de casa

i patim d’allò més.

Defensarem a espasa

el fills i els diners.

Els diners, l’ideari

del nostre món concret,

i els fills, per vessar-hi

la nostra mala llet.

 

Guillermina Motta va néixer a Barcelona el 26 de febrer de 1942. És cantautora i intèrpret de cançons, locutora de ràdio i també ha fet d’actriu al cinema. Participà plenament en el moviment de la Nova Cançó, i el 1964 entrà als Setze Jutges. Tot i que és autora de poemes, la reconeixem sobretot com a cantant. Ha interpretat cançons franceses; textos de poetes catalans; cançons de caire intimista, i també d’estil més frívol, acostant-se al cabaret. Es va retirar dels escenaris el 2002, i no accepta guardons o reconeixements d’entitats culturals ni institucions polítiques. El 2007 fou guardonada amb la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya en reconeixement per la seva tasca realitzada amb Els Setze Jutges, encara que no va recollir el premi personalment per considerar que la distinció arribava massa tard. En els darrers anys ha treballat com a presentadora en diferents programes de música a la ràdio catalana.