Ciutat

Te n’he parlat tantes vegades, de la meva ciutat,

la ciutat dels meus divuit anys, els carrers, les cases,

el castell al cim, el riu, les sèquies,

l’alegria dels bars, l’alegria del vi,

els besos ebris, fugissers, com l’escuma,

l’atzur del cel sota els àlbers del riu…

Te n’he parlat tantes vegades, però alguna cosa

més enllà de persones i objectes em fuig,

alguna cosa molt meva, un vent íntim

que hi és cobrint-ho tot com aleshores la boira.

Dolors Miquel va néixer a Lleida el 1960. Després d’alguna incursió jovenívola, la seva aparició en l’escena pública catalana ocorre cap a la segona meitat de la dècada dels anys 90. Des d’aleshores, i amb períodes en els quals se n’ha apartat de manera voluntària, ha anat publicant llibres, col·laborant amb articles en la premsa escrita, oferint recitals, xerrades i participant en actes culturals, o fins i tot organitzant-los. El febrer de 2016, va generar polèmica una lectura que Dolors Miquel va fer durant la cerimònia d’entrega dels Premis Ciutat de Barcelona, al Saló de Cent de l’Ajuntament. La lectura, del seu poema “Mare Nostra” —una paròdia del parenostre— va provocar moltes reaccions en el públic. La seva obra tracta qüestions de la vida quotidiana i del poder a les societats.