Arribat aquest moment

Arribat aquest moment
l’única cosa que em pot restar és
recobrar aquells ulls de menta
llançar al vent cada lletra que no trobava
parlar, parlar i rebre mots sense rostre.
I és que voldria dibuixar un cos alat
dir que tot és ben senzill sense massa transcendència
i que no hi ha boira quan bese els seus llavis
ni tempesta quan de matí l’acarone sencer.
Dir aquestes coses després de dies muts i atrafegats
descansar a cada pàgina d’aquesta vida petita
nuvolet tendre, viatge transparent que ens ofrene
com si de nou aparegués la mare i tot inaugurés aquesta festa.
No sé si ara cal escriure, no ho sé
com tampoc no sé si podreu escoltar uns mots febles
massa coneguts, sense novetat aclaridora.
Però bé
sóc feta de matèria color d’estiu i a cada tombant de ma pell
em sorprenc xuclant d’aquesta mena de silenci deshonest.

Begonya Mezquita va néixer a Sagunt el 1968. És poeta valenciana. Té un registre poètic amarat d’un simbolisme existencial que configura una veu alhora escèptica i fulgent. Ha muntat diversos espectacles poètics, sovint en companyia de Manuel Rodríguez i Castelló. Col·labora en les revistes digitals La paraula nostra i Trapezi.