Heura

Heura que m’envaeixes el ventre i la follia!
freu entre el vel i l’aigua, ennuvolat de foc.
T’estim: soc la pluja que amara l’enderroc
d’on, tenaç, s’obre un fruit amb colors d’alegria.

Heura que véns de mar. Freu amb l’ona a ple brull.
L’estrall tot just et frega la pell: la vida es bada.
Per tu, jo seré el sol i a lluna granada,
i una casa sense urc amb celler, pou i trull.

L’hort foscant de l’atzar que esbatana les portes
a peu pla i que convida a la festa dels lilàs.
La tendra que estrena balcó i cel de domàs.
El bleix que aviva en dansa d’aram les fulles mortes.

L’olivera i el cep. Bòbila, farga i era.
I el gresol d’on treu la flama.

Maria Mercè Marçal va néixer a Barcelona el 1952 i va morir el 1998. Dona valenta i lluitadora, poeta, feminista i professora de llengua i literatura catalanes durant tota la seva vida. El 1976 guanya amb Cau de Llunes el premi Carles Riba i comença en ferm la seva trajectòria literària. Paral·lelament la seva vida política també agafa més força, formant part del Comitè Executiu del PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans). Al cap de tres anys, publica el segon poemari Bruixa de Dol. Col·labora en publicacions com Reduccions, Dones en Lluita i Escrivint a les parets. Marina Rossell, Maria del Mar Bonet, Celdoni Fonoll, entre d’altres, posen música a alguns dels seus poemes. El 1994 publica la primera novel·la, La passió segons Reneé Vivien, amb la qual obté nombrosos premis i es consolida com a narradora, alhora que impulsa la creació del Comitè de dones escriptores dins el Centre Català del moviment femení internacional PEN. Un càncer de pit acaba amb la seva vida als quaranta-cinc anys.