Tics poètics: “Cau de llunes”, de Maria Mercè Marçal
Cau de llunes
Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.
Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.
Surt el guerrer vers el camp de batalla.
Maria Mercè Marçal va néixer a Ivars d’Urgell el 13 de novembre de 1952 i va morir a Barcelona el 5 de juliol de 1998. Fou una poetessa, narradora, editora i traductora, a més d’activista política, cultural i feminista. El fet de viure i créixer en un entorn rural fou determinant per a Marçal. La tradició popular, palpable en el lèxic, les metàfores, les imatges i els girs idiomàtics, fou una constant en la seva obra.
En el vessant de traductora, Marçal traduí autors com Colette, Marguerite Yourcenar, Anna Akhmàtova, Marina Tsvetàieva, Charles Baudelaire, entre d’altres. El seu primer llibre de poemes, Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976) prologat per Joan Brossa amb una esplèndida sextina, inclou el poema “Divisa”, que té el caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”.