País petit

El meu país és tan petit

que quan el sol se’n va a dormir

mai no està prou segur d’haver-lo vist.

Diuen les velles sàvies

que és per això que torna.

Potser sí que exageren,

tant se val! és així com m’agrada a mi

i no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré

malalt d’amor pel meu país.

 

El meu país és tan petit

que des de dalt d’un campanar

sempre es pot veure el campanar veí.

Diuen que els poblets tenen por,

tenen por de sentir-se sols,

tenen por de ser massa grans,

tant se val! és així com m’agrada a mi

i no sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré

malalt d’amor pel meu país.

 

El meu país és tan petit

que sempre cap dintre del cor

si és que la vida et porta lluny d’aquí

i ens fem contrabandistes,

mentre no descobreixin

detectors pels secrets del cor.

I és així, és així com m’agrada a mi

i no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré

malalt d’amor pel meu país.

 

El meu país és tan petit

que quan el sol se’n va a dormir

mai no està prou segur d’haver-lo vist.

 

Lluís Llach i Grande va néixer a Girona el 1948. Viu tota la seva infància a Verges, un petit poble situat al Baix Empordà. Llach és un músic, cantautor, escriptor i polític català. Va ser l’últim component del grup dels Setze Jutges i se’l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Ha estat un referent, no solament musical, sinó també intel·lectual, de tres generacions.

Perseguit pel franquisme, als anys setanta va haver d’exiliar-se un temps a París. El setembre de1979 va esdevenir el primer cantant no operístic que va actuar al Gran Teatre del Liceu per presentar Somniem. El 6 de juliol de 1985, Llach va congregar 103 mil persones al Camp Nou durant la celebració d’un concert, el més gran fet mai a Europa fins aleshores.

Entre el 1969 i el 2007, Llach va enregistrar 33 discos. La seva cançó més popular i més compromesa, L’estaca (1968), fou adaptada com a himne pel sindicat polonès Solidarność, fundat per Lech Walesa, i també es va convertir en l’himne oficial del club de rugbi Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà i de la Revolució de Tunísia de 2011.

L’11 de novembre de 2003, el país perdia el poeta Miquel Martí i Pol, per tothom era coneguda la seva llarga amistat amb Lluís Llach, fruit de la qual van sorgir obres com Un pont de mar blava, Porrera o Germanies. Davant les circumstàncies, el cantautor decideix presentar un nou recital, Poetes, en què vol retre homenatge als poetes i escriptors catalans que han estat decisius en la seva trajectòria musical, i molt especialment al poeta de Roda de Ter, Miquel Martí i Pol.

Lluís Llach posa fi a la seva carrera artística en dos multitudinaris i emotius recitals oferts en una carpa, amb capacitat per a més de 5 mil persones, a Verges els dies 23 i 24 de març del 2007. Al desembre apareix un disc homenatge a Lluís Llach: Homenatge a Lluís Llach. Si vens amb mi, on una selecció d’intèrprets internacionals canten en diverses llengües temes del seu repertori.

El 2011, va crear la Fundació Lluís Llach al Senegal. Debuta en el món literari amb el seu llibre Memòria d’uns ulls pintats, que fou un dels més venuts de l’any 2012, al qual seguirien Estimat Miquel, Les dones de la Principal, El noi del Maravillas i, la darrera, Escac al destí, publicada el 2020. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, Lluís Llach va liderar la llista de la coalició independentista Junts pel Sí de la circumscripció de Girona. El 8 de març de 2016, es va convertir en el nou president de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent al Parlament, prenent el relleu de Muriel Casals.