Tics poètics: “Desig”, de Rosa Leveroni
Desig
Recerco l’alba dins la nit obscura
i se’m fan perdedors tots els camins.
Recerco el cant de l’única font pura
i totes les begudes són verins.
Voldria que el perfum de blanca rosa
ofegués la luxúria d’aquell nard.
Voldria que el meu cor que ja no gosa,
per l’amor no cregués que és massa tard.
Una vela, només, i una atzavara;
un mar ben blau i una blavor de cel;
una joia callada i ben avara,
i l’aquietament de tot anhel.
I trobar-se, Senyor, que em fossis l’alba,
i la vela i el mar i el cant d’amor;
que em tornessis brillant l’ànima balba
i ben clara la font d’aquest meu cor.
Rosa Leveroni va néixer a Barcelona el 1910 i va morir a Cadaqués el 1985. Fou una escriptora catalana. La seva obra de poesia i prosa es recull en els volums Poesia i Contes, tot i que també va escriure assaig i va fer crítica literària. L’any 1982, va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
El 1948, el seu pare li havia comprat una barraca de pescadors a Portlligat (com a regal substitutiu del dot matrimonial), lloc que esdevindria la cambra pròpia de Leveroni fins a la seva mort.