Solstici

Traducció de Joan Navarro

A l’hora del solstici

El poble vestit de fusta

Atrau al seu brancatge

Ocells sense rostre.

El riu rodamón

Transporta fins a les ribes

Els seus records de neu.

Els arbres del meu bosc

Han enrogit el primer dia d’estiu.

Els homes del poble

Han dit que és el rovell

I que ve del Japó.

Però no saben

Que els arbres d’aquesta coma

En el secret de les seues arrels

Acaricien pedres vives

Que somien

Que el vent i la pluja

Les agafen nues sobre l’argila

A l’hora del solstici.

Solstici

(versió en occità)

A l’ora del solstici

Lo pòble vestit de fusta

Atraisa dins sa rama

D’aucèls sens cara.

Lo riu barrutlaire

Carreja dusca als ribals

Sos remembres de nèu.

Los aubres de ma selva

An rogejat al primièr jorn de l’estieu.

Los òmes de la vila

An dich qu’aquò’s la rovilha

E que ven del Japon.

Mas eles sabon pas

Que los aubres d’aquela comba

Dins lo secret de lors rasigas

Alisan de pèiras vivas

Que se mèton a somiar

Que l’aura e la pluèja

Las prendràn nusas sul bard

A l’ora del solstici

Aurélia Lassaque va néixer el 1983, és una poeta en llegua francesa i occitana. Sensible a la relació entre la poesia i les arts plàstiques, ha realitzat nombroses col·laboracions amb pintors i artistes plàstics amb exposicions a França, Amèrica i Itàlia. Els seus poemes, traduïts a l’anglès, català, asturià, finès, basc, romanès i italià, han aparegut en diverses revistes i antologies. Ha estat responsable el 2011 de l’exposició Diàleg entre cultures i llengües al Consell d’Europa. Es també cronista literària a la televisió FR3 sud.