De vegades

De vegades me perd pels camins dels meus sentiments
I no sé que sent i no note el vent
De vegades me perd pels paranys d’un passat fosc
I no sé que sé ni si en sé res
De vegades el vent m’enlaira i vole sense parar
I estic tant alt que res no em fa pensar
De vegades mires les coves que porte endins
I la por m’atabala i mate silencis amb crits
De vegades et veig com un estel que ve
I la llum em reflexa i em fa mal
De vegades et veig com un estel fixe al cel
I no sé com dir-me que és real el que veig
De vegades sóc de la por i del fred
I em dol cada míl·limetre del teu cos
De vegades sóc del somriure i de les flors
I mire amb il·lusió la nova eixida del sol.

Jordi Julià va néixer a Sant Celoni el 1972. Doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UAB, on exerceix de professor des de 1995. Ha conreat l’assaig i la poesia i en aquesta disciplina va obtenir el premi Màrius Torres el 1997, entre altres.