La mort del miner

Entre quatre el baixaren. Sense rostre,
sense mans, sense pit, calent de sang
grumollada i espessa com el fang
i amb tot el cel, com un altar, per sostre.
A trossos i a batzacs, la carn que és vostra,
batejada i pascuda al tebi flanc
del pit matern com un gran cel ben blanc
trocejat com l’anyell que el pregó mostra.
Dels companys la corrua sense veu
s’arrossega con una sola eruga

mentre la mort s’esquitlla del que jeu
dins la caixa pintada i fredeluga
i el plor de les campanes va colgant
el somni de les mans, mortes davant.

Palmira Jaquetti i Isant  va néixer el 21 de setembre de 1895 al Poble-sec de Barcelona. Des de petita va rebre una formació inusual per a una noia de família modesta com la seva. Va seguir cursos de música i dibuix, i va obtenir els títols de mestra de primera ensenyança, de batxiller i de llicenciada en Filosofia i Lletres.  Ddesprés de la guerra civil, va exercir de catedràtica de francès del cos estatal de professors de segona ensenyança fins que va morir el 8 de maig de 1963, a Els Monjos, en un accident de cotxe.

Va produir una obra extensa que abasta camps com la poesia, la traducció, la música, la pedagogia i el folklore, i va ser una de les col·laboradores més prolífiques de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya per a la qual va recollir més de 10.000 cançons. Enamorada de la Vall d’Aran, hi va viure llargues temporades. El 1973, amb motiu dels deu anys de la seva mort, se li van dedicar homenatges a Barcelona, Arties i Salardú.