Tics poètics: “Ara sí que m’he perdut”, de Carles Hac Mor
Ara sé que m’he perdut
l’infant que s’acosta
també s’allunya
i es perd en arribar
és a dir
l’infant que s’allunya
s’acosta per perdre’s
amb el benentès
que no sabem
qui és aquest infant
i de tota manera
antany la música
era més blanca
i com pot ser però
que fos blanca
i què hi té a veure
la música
amb acostar-se
i allunyar-se
Carles Hac Mor va néixer a Lleida el 26 de novembre de 1940 i va morir a Sant Feliu de Guíxols el 27 de gener de 2016. El seu nom autèntic era Carles Hernàndez i Mor. Una de les veus més personals, polièdriques i interessants de les lletres catalanes dels darrers temps. Ell mateix s’autodefinia com a “infrapoeta” i escampava la seva ànima creativa en diversitat de manifestacions: guions, obres de teatre, antinovel·les o videocreacions. Al llarg de la seva trajectòria es va inventar gèneres com ara l’escalaborn, la paraparèmia i l’hiposeptimí i va ser un exponent destacat de la poètica catalana nascuda en la contracultura dels setanta. Recitador incansable, parella artística amb Ester Xargay, a la seva dicció i a la seva veu sempre hi anirà associat el color vermell, especialment els mitjons rojos que ja s’han convertit en tota una icona, com també la llarga barba que s’havia deixat créixer en els darrers temps.