[Conduíem sota la pluja]

Conduíem sota la pluja,
de nit, tornàvem no sé d’on
encara — l’autopista era
un riu, dèiem: aquest camí
no ens durà enlloc. Sobtadament
vam encegar-nos amb el so
d’un tro, després la llum del llamp.
Vam situar-nos en un altar
des d’on tot ho vèiem: el lloc
exacte en què neix la descàrrega,
aquell angle del núvol que
crea la matèria informe.
Teníem el xassís vibrant d’electre,
el tro, el llamp, un crit enmig
la fosca de la nit, el groc
mig resseguint les vies mortes,
deixant de rastre pols lumínica
pel riu, tenyint-lo tot daurat,
ens dèiem: aquest camí no
ens durà enlloc.

Pol Guasch i Arcas va néixer a Tarragona el 1997. És escriptor i poeta. Graduat en Estudis Literaris i màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals a la Universitat de Barcelona. Professor a la UB i investigador de literatura contemporània al King College de Londres. Forma part de la productora cultural La Sullivan, dedicada a les activitats culturals i educatives, la comunicació i projectes d’impacte social. Ha publicat els llibres de poesia Tanta gana (LaBreu, 2018, Premi Francesc Garriga 2018), i La part del foc (Viena, 2021, Premi López-Picó 2020), i recitat els seus versos a diversos festivals nacionals i internacionals. El gener de 2021 va guanyar el Premi Anagrama de novel·la amb la seva novel·la Napalm al cor.