Amat i amic 

Sobre aquest llit on he de morir un dia

massa llunyà, que encesos els combats!!!

Cor contra cor, la lluna ens sotmetia

d’una mateixa espasa traspassats.

De nord a sud, per les geografies 

del nostre cos —romeus assedegats— 

un foc d’estels frisosos confonia,

una i dual les nostres soledats.

Orfe de mots, creaves un llenguatge

fet de sospirs i d’onomatopeies

com insistent onada en el meu port;

i pressentint, potser, l’últim viatge

trena de cendra feis i desfeies

amb tu, amb mi i amb l’ombra de la mort.

 

Carme Guasch va néixer a Figueres el 1928 i va morir a Badalona el 1998.  Es va llicenciar en Filosofia i Lletres i immediatament va començar a dedicar-se a l’ensenyament, una vocació que va mantenir encesa durant tota la seva vida. Compaginava aquesta vocació amb la passió per la poesia, que es va iniciar a l’ombra del poeta Carles Fages de Climent. Es presenta sovint a certàmens poètics i és així com l’any 1969 guanya el Premi Ciutat d’Olot de poesia. L’any següent obté la Viola d’Argent dels Jocs Florals de Manresa. A això seguiren altres guardons en els Jocs Florals de Perpinyà, Figueres, Calella i Barcelona.